Frida Kaloh

Frida Kalho

Hi havia una vegada, en una casa blava lluminosa de prop de la ciutat de Mèxic, una nena que es deia Frida. De gran seria una de les pintores mes famoses del segle XX, però de fet amb prou feines va créixer. Quan tenia sis anys, va estar a punt de morir de pòlio. La malaltia la va deixar amb una coixesa permanent, però no li va impedir jugar, nedar i banyar-se com qualsevol altre criatura.

Però quan tenia divuit anys va patir un accident terrible amb un autobús.

Va tornar a estar a punt de morir i de nou es va passar molts mesos al llit. La seva mare li feia un cavallet especial perquè pogués pintar estirada, perquè, per sobre de tot a la Frida li agradava pintar.

De seguida que va poder caminar, va anar a veure l’artista més famós de Mèxic, Diego Rivera.

-El que pinto és bo? -va preguntar-li. Els seus quadres eren impressionants: atrevits, lluminosos I preciosos.

Rivera es va enamorar dels seus quadres i també es va enamorar de la Frida.

En Diego i la Frida es van casar. Ell era un home gros que portava sempre un gran barret tou. Ella es veia petita al seu costat. La gent els anomenava “l’elefant i el colom”.

La Frida va pintar centenars d’autoretrats bellíssims al llarg de la seva vida, sovint envoltada dels animals i ocells que tenia. La seva casa blava i lluminosa s’ha conservat tal com la va deixar plena de color, d’alegria i de flors.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *