Filosofia

La vida: origen i interpretacions

La vida es presenta com quelcom inevitable i impredictible al mateix temps. La vida és quelcom rar i estrany, valuós i meravellós al mateix temps. alguns fins i tot la defineixen com un error, perquè les probabilitats de la seva aparició eren nul·les o quasibé inimaginables.

Som producte de l’atzar (indeterminisme) o de la necessitat (determinisme)? Era necessària l’aparició de la vida a la Terra, hi havia un pla dissenyat, un destí inexorable que provocà el seu origen o va ser per simple i pura casualitat ?

La ciència, encara avui dia, no pot respondre d’una manera definitiva a aquestes preguntes, que pertanyen a l’àmbit de la filosofia. La vida es resisteix a ser explicada.

Què és la vida ? Què vol dir tenir vida ?

Podem trobar diferents definicions del que és la vida. Per exemple la NASA ha establert una definició de vida per tal de poder-la aplicar a la resta de l’univers : la vida es definiria com un sistema químic automantingut capaç d’evolució. Però hi ha altres definicions de vida com per exemple la que la defineix com : un sistema que intercanvia matèria, energia i informació amb l’entorn per tal de fugir de la incertesa.

Per entendre millor que vol dir tenir vida ens podem remetre a dues de les teories més importants al respecte :

 Mecanicisme : Un ésser viu no és més que una màquina complexa. Existeix una continuïtat i semblança entre els éssers vius i els no vius.

 Vitalisme : Hi ha una força vital no material que està present en els éssers vius, però no en els éssers no vius. Quan es perd o no és present aquesta força vital, quan els éssers no es belluguen, ni es reprodueixen ni s’alimenten no podem parlar de vida.

Quin és l’origen de la vida ?

Segons la teoria creacionista l’Univers i la vida han estat creats a partir del no-res, per alguna entitat extramaterial i d’un sol cop. Teoria que no és generalment acceptada per la ciència actual, que defensa l’evolucionisme: considera que la vida apareix a partir de la matèria inanimada gràcies a un procés continu i espontani d’evolució molecular.

Què és la vida?

El seu origen

La seva evolució

l’Univers i l’ésser humà

“Desconeixent la veritable connexió entre els organismes vivents i l’Univers, estem abocats a no entendre el veritable paper que tenim nosaltres al cosmos. De la mateixa manera que podríem pensar que un diminut virus no ens pot afectar, creure que els objectes de l’Univers no tenen un interès pràctic ni transcendència és un gran error que indica com la ciència s’ha desmarcat del coneixement de la societat.” (J.M. Trigo i Rodríguez Nosaltres a l’Univers Ed. Proa 1999 B. pàg. 25)

Videos de Carl Sagan (sèrie Cosmos)

Què és l’univers?

El seu origen

La seva evolució

Imatges de l’univers:

veure imatges

més imatges

“La humanitat ha fet progressos notables cap a la comprensió del cosmos. Hem eliminat moltes concepcions errònies del passat - com ara que la Terra era al centre de l’Univers- i estem començant a veure com ens acomodem dins l’ampli i respectable univers que abraça el nostre passat, present i futur. Tot i que la concepció actual de l’Univers es correspon més amb la realitat que les creences d’èpoques antigues, continua sent inimaginablement ingènua. Si se li dóna l’oportunitat, l’enorme potència de la ment humana, incentivada pel nostre desig innat de conèixer, continuarà augmentant el coneixement científic. Quan allarguem les fronteres del coneixement, aprofundim el coneixement del cosmos. Les futures generacions poden jutjar-nos pels nostres èxits en l’ampliació dels horitzons de coneixement. Però l’horitzó crucial és a les nostres ments.” (R. Wagner, D. Goldsmith, Horitzons còsmics, 1982)

Qüestió de tamany.

Som conscients de la nostra insignificància a l’univers…?

Forces de la natura

Imatges del poder de la natura.

 Jugant amb la Lluna

Jugar amb la Lluna i el Sol és possible. Només cal imaginació.

I ara relaxa’t…

Origen de la Filosofia

Els Presocràtics

PLATÓ: al·legoria de la caverna

NIETZSCHE: Genealogia de la moral  

embedded by Embedded Video

Google Direkt

Futbol: Grècia vs Alemanya

Esquema sobre el pensament de Plató:

1) Ontologia
La realitat, el ser
• Teoria de les Idees: dualisme ontològic (el món sensible i
l’intel·ligible). Mite de la caverna (interior i exterior)
• Relació entre el sensible i l’intel·ligible: imitació, participació,
ombres. Dependència ontològica d’allò sensible.
• Idees: essències de les coses, causes del ser de les coses
• Graus de realitat (símil de la línia – mite de la caverna)
• Idea de Bé: la seva funció ontològica

2) Epistemologia
El coneixement, la veritat
• Teoria de les Idees: dualisme epistemològic (saber i opinió).
• Raó i sentits (característiques contràries).
• Graus de coneixement (símil de la línia – mite de la caverna)
• Teoria de la reminiscència: preexistència de l’ànima en el món de
les Idees
• La dialèctica com a mètode de coneixement

3) Antropologia: L’home
• Dualisme antropològic: ànima i cos
• Característiques contraposades cos-ànima. Funcions de l’ànima.
• Jo: la meva ànima. Menyspreu del cos i d’allò material
• Preexistència de l’ànima en la vida anterior. El cos com a presó de
l’ànima

Psicologia: L’ànima
• Funcions i característiques de l’ànima. Teoria tripartida de l’ànima:
explicació dels conflictes interns de ser humà. Virtuts de l’ànima
• Distintes naturaleses o tipus d’ànimes: mite dels metalls

4) Cosmologia
El cosmos, el món sensible
• Mite del Demiürg
• Un model perfecte: les Idees. La matèria com a causa
d’imperfecció
• El món sensible apunta a un ordre transcendent, perfecte, ideal.

5) Política: L’Estat
• Carta VII: la situació política d’Atenes a l’època de Plató
• Rebuig del règim democràtic. Doctrina del filòsof-governant
• Rebuig de l’empirisme polític i del relativisme moral dels sofistes i
concepció absolutista dels valors morals. Relació amb la teoria de
les Idees. Necessitat de conèixer el Just en si i el Bé en si (cert
intel·lectualisme moral)
• L’Estat ideal: productors, guardians, governants.
• La Justícia de l’Estat: harmonia entre les classes socials
• Finalitat de la política: la justícia i el bé de l’Estat
• Primacia de la felicitat col·lectiva front a la individual (estatalisme)

6) Ètica
La felicitat, la virtut
• S’ocupa del màxim bé de la humanitat: la felicitat unida a la virtut
• Relació amb la política: el governant ha de ser el millor, no només
en el coneixement, sinó també en la virtut.
• Coneixement de la Idea de Bé i de les altres Idees
• Les virtuts de l’ànima: la justícia com a harmonia entre les parts de
l‘ànima (justícia individual)

7) Teoria de l’educació
• L’educació segons els sofistes (procés passiu). Crítica de Plató:
l’educació és un procés actiu.
• L’educació com a procés selectiu: l’educació dels guardians
• L’educació com a art (techne)
• L’objectiu últim de l’educació del filòsof: el coneixement d’allò
vertader i d’allò bo (Idees, la idea de Bé)
• El paper propedèutic de les matemàtiques en l’educació
• La dialèctica com a ensenyament suprem. Relació amb l’ascens
en el mite de la caverna