Hipàtia d’Alexandria
fidel |“Defensa el teu dret a pensar, perquè fins i tot pensar de forma errònia és millor que no fer-ho.” (Hipàtia)
Hipàtia va néixer a Alexandria, algunes referències diuen que l’any 355 i altres el 370. El pare d’Hipàtia, Theon, era un cèlebre matemàtic i astrònom, molt apreciat pels seus contemporanis. Donava classes al Museu d’Alexandria, un centre d’investigació i ensenyament que comptava amb la biblioteca més important del món antic. Theon va instruir Hipàtia i, amb un esperit molt obert per a l’època, va permetre que desenvolupés els seus dots excepcionals i es convertís en astrònoma, filòsofa i matemàtica.
La major part dels escrits d’Hipàtia es van perdre, però, per sort, existeixen nombroses referències a ella i la seva obra. L’historiador bizantí Sòcrates l’Escolàstic (380-450) va escriure: «Hi havia una dona a Alexandria anomenada Hipàtia, filla del filòsof Theon, que va aconseguir un tal grau d’erudició que va superar tots els filòsofs del seu temps. Seguint l’escola de Plató i de Plotí, explicava els principis de la filosofia als seus oients, alguns dels quals venien de molt lluny per escoltar les seves lliçons.»
Damasci de Damasc, del segle V-VI, filòsof neoplatònic i darrer director de l’escola d’Atenes, clausurada per Justinià (any 529), molts anys després de la mort d’Hipàtia va escriure: «…de naturalesa més noble que el seu pare, no es va conformar amb el saber que ve de les matemàtiques, en les que havia estat instruïda per ell, sinó que es va dedicar a les altres ciències filosòfiques».
Hipàtia es va dedicar a investigar i ensenyar Astronomia, Matemàtiques, Filosofia i Mecànica. La casa d’Hipàtia es va convertir en un lloc d’ensenyament on acudien estudiants de moltes parts del món atrets per la seva fama. És autora del llibre El Cànon astronòmic i va escriure comentaris sobre les grans obres de la matemàtica grega, com les Seccions còniques del gran geòmetra Apol·lini i l’Aritmèticade Diofant. Pel que fa als seus comentaris del llibre III de l’Almagestde Ptolomeu, l’únic exemplar del llibre es conserva a Florència, a la biblioteca dels Mèdici, i Copèrnic hi va estar estudiant l’obra de Ptolomeu. Qui sap si va influir en la revolució copernicana que ens va treure del centre de l’Univers? Read the rest of this entry »
Àgora (pel·lícula)
fidel |“El meu cine no és un cine de respostes sinó de preguntes” (Amenábar)
‘Àgora‘, film centrat en Hipàtia d’Alexandria, considerada la primera (ben documentada) científica de la història.
L’escenari d’aquests fets és l’Alexandria egípcia del segle IV, en un Imperi Romà marcat per l’ascens del cristianisme, convertit en religió oficial per l’emperador Teodosi I (379-395). L’ascens del cristianisme implica la reculada del paganisme, en aquest moment molt identificat amb la ciència, amb el coneixement.
Aquest és el context històric de la vida d’Hipàtia, una dona de creences paganes (els pagans no compartien la creença cristiana en un sol déu), culta, intel·ligent i de gran bellesa.
Astrònoma, matemàtica i filòsofa
Hipàtia era filla del matemàtic i filòsof Teó, encarregat de la biblioteca d’Alexandria, que li procurà una educació molt acurada. Es destacà en els camps de l’astronomia, la matemàtica i la filosofia: abraçà el neoplatonisme, corrent filosòfic fundat per Plotí (s. III), que havia trobat la inspiració en l’obra de Plató. No ens n’ha arribat cap obra, per bé que en tenim referències copioses. Dissenyà un astrolabi per a observar la posició dels astres; i un hidròmetre, per a mesurar la magnitud dels líquids.
Raó contra intolerància
Ferma de conviccions i consagrada a l’estudi, Hipàtia fou assassinada amb crueltat extrema per un grup de cristians fanàtics, el 415. La vida que menà i la mort que sofrí en fan un símbol de la llibertat de pensament, de la raó, en oposició a la violència i a la intolerància; una intolerància que un quart de segle abans, el 391, havia destruït la biblioteca d’Alexandria, la més cèlebre de l’antiguitat.
Alexandria
Fundada per Alexandre el Gran el 332 aC, Alexandria havia esdevingut, a redós de la biblioteca i del museu, un centre intel·lectual de primeríssim nivell, punt de trobada de científics i filòsofs; una ciutat cosmopolita i multiètnica, amb una comunitat jueva molt important. La brillantor passada havia deixat pas, a la darreria del segle IV (en temps d’Hipàtia), a les discòrdies civils i religioses.
Trailer oficial de la pel·lícula
COMENTARI
«les llavors del fanatisme sempre rauen en la rectitud intransigent, una plaga que es remunta molts segles enrere». (Amos Oz)
“Jo desaprovo el que tu dius, però defendria fins a la mort el teu dret a dir-ho”. (Voltaire)
La pel·lícula, segons la meva opinió, manifesta la voluntat d’intentar fer pensar l’espectador, de fer-lo reflexionar al voltant de les conseqüències a què porten el fanatisme i la intolerància en contraposició a l’amor pel coneixement que té Hipàtia, posant aquesta com exemple de com el desig de saber ens fa ser millors, més humans. L’afany irracional de poder contrasta amb la profunda passió pel coneixement, amb l’anhel de trobar les respostes a les eternes preguntes de qui som, d’on venim i on anem. En aquest sentit té raó el director al afirmar que no vol donar respostes, sinó plantejar preguntes.
Àgora, perquè en el món grec l’àgora era l’espai públic de la trobada i del debat. Destruir aquest espai era destruir tota una visió del món i de les relaciones humanes. Segons l’etimologia el mot grec agorá (agorá) prové del verb ageíro (ageírw) que significa ‘aplegar’. Així designaven els antics grecs la plaça major de les seves ciutats; el centre religiós, polític i econòmic de tota polis.
El que em sembla que pretén Amenábar és oferir-nos una visió del que passa quan als éssers humans ens domina la intolerància, quan pensem que som posseïdors absoluts de la veritat i vivim qui pensa diferent com un enemic a batre.
Fanatisme religiós contra ciència. Intransigència i intolerància contra debat lliure de les idees i la biblioteca com a símbol de tot el progrés humà. De tot això ens parla aquesta pel·lícula que vol il·lustrar la lluita entre la intel·ligència i la ignorància en aquest cas concretada en les diferències entre pagans, jueus i cristians.
A aquests dos pols cal afegir els problemes que té una dona per fer-se valer en un món que pensa que elles són éssers humans de segona, En un moment del film Hipàtia es diu a si mateixa haig de veure-ho tot amb ulls nous, una frase simple però que demostra que el coneixement està obert a tot, fugint de dogmes que obstaculitzen el progrés.
Hipàtia ensenyava que si dos persones són iguals a una tercera, les tres són iguals, són germans (pren com a referència un dels principis de l’obra Elements d’Euclides: coses iguals a una mateixa cosa són iguals entre sí; si s’afegeixen iguals a iguals, els tots són iguals). I la història explica com aquest coneixement fa amistat i amor entre persones ben diverses.
Envia el teu comentari, la teva opinió… sobre la pel·lícula i el seu contingut…






