Filosofia

“Defensa el teu dret a pensar, perquè fins i tot pensar de forma errònia és millor que no fer-ho.” (Hipàtia)

Hipàtia va néixer a Alexandria, algunes referències diuen que l’any 355 i altres el 370. El pare d’Hipàtia, Theon, era un cèlebre matemàtic i astrònom, molt apreciat pels seus contemporanis. Donava classes al Museu d’Alexandria, un centre d’investigació i ensenyament que comptava amb la biblioteca més important del món antic. Theon va instruir Hipàtia i, amb un esperit molt obert per a l’època, va permetre que desenvolupés els seus dots excepcionals i es convertís en astrònoma, filòsofa i matemàtica.

La major part dels escrits d’Hipàtia es van perdre, però, per sort, existeixen nombroses referències a ella i la seva obra. L’historiador bizantí Sòcrates l’Escolàstic (380-450) va escriure: «Hi havia una dona a Alexandria anomenada Hipàtia, filla del filòsof Theon, que va aconseguir un tal grau d’erudició que va superar tots els filòsofs del seu temps. Seguint l’escola de Plató i de Plotí, explicava els principis de la filosofia als seus oients, alguns dels quals venien de molt lluny per escoltar les seves lliçons.»

Damasci de Damasc, del segle V-VI, filòsof neoplatònic i darrer director de l’escola d’Atenes, clausurada per Justinià (any 529), molts anys després de la mort d’Hipàtia va escriure: «…de naturalesa més noble que el seu pare, no es va conformar amb el saber que ve de les matemàtiques, en les que havia estat instruïda per ell, sinó que es va dedicar a les altres ciències filosòfiques».

Hipàtia es va dedicar a investigar i ensenyar Astronomia, Matemàtiques, Filosofia i Mecànica. La casa d’Hipàtia es va convertir en un lloc d’ensenyament on acudien estudiants de moltes parts del món atrets per la seva fama. És autora del llibre El Cànon astronòmic i va escriure comentaris sobre les grans obres de la matemàtica grega, com les Seccions còniques del gran geòmetra Apol·lini i l’Aritmèticade Diofant. Pel que fa als seus comentaris del llibre III de l’Almagestde Ptolomeu, l’únic exemplar del llibre es conserva a Florència, a la biblioteca dels Mèdici, i Copèrnic hi va estar estudiant l’obra de Ptolomeu. Qui sap si va influir en la revolució copernicana que ens va treure del centre de l’Univers?

Un dels alumnes preferits d’Hipàtia, Sinesi de Cirene (370-414), filòsof eclèctic i bisbe de Ptolemaida, va deixar escrita molta informació sobre Hipàtia. De la seva correspondència amb ella i els seus condeixebles se’n desprèn que van formar un grup molt cohesionat, integrat per pagans i cristians, que tots mantenien una gran admiració i estima per la seva mestra i un molt bon record de quan van estudiar a Alexandria. Hi havia una relació d’afecte, familiaritat i compromís que no existia en altres acadèmies. Sinesi dedica a Hipàtia paraules com «mare, germana i mestra, benefactora de tot el que per a mi té valor, en dits i fets», «un bé inoblidable», «honrada tant per particulars com per magistrats», «autèntica mestra dels misteris de la filosofia».

L’any 391, el bisbe d’Alexandria, Teòfil, havia fet destruir el museu i la biblioteca annexa a ell i els acadèmics havien sigut obligats a convertir-se al cristianisme. Tot i que Hipàtia s’hi va negar i va seguir impartint classes a la seva acadèmia, no va tenir més conflictes amb Teòfil.

L’any 412, Ciril va succeir el seu oncle Teòfil com a bisbe d’Alexandria. Era un home autoritari i impacient que l’any 414 va desterrar els jueus de la ciutat i va convertir les seves sinagogues en temples cristians (també va fer expulsar i confiscar els béns dels novacians, una secta cristiana). Tot això el va enfrontar a Orestes, el prefecte romà d’Alexandria i representant del poder civil. Orestes havia sigut alumne d’Hipàtia i hi mantenia molt bones relacions. Segons Sòcrates l’Eclesiàstic, Orestes sovint consultava Hipàtia per assumptes del municipi i la política, dada que confirmen Damasci i Hesiqui, un antic alumne d’Hipàtia. Com també que Hipàtia era visitada freqüentment per les més altes magistratures d’Alexandria per escoltar els seus consells. Segons Damasci, Ciril tenia enveja a Hipàtia pel prestigi que gaudia tant entre les capes socials altes d’Alexandria com entre els funcionaris municipals, la majoria cristians. Hipòtesi també suggerida per Hesiqui.

En tot cas, es va difondre per la ciutat el rumor que Hipàtia era una bruixa perillosa i se la va acusar d’exercir sobre Orestes una influència contrària a Ciril. El març de l’any 415, una multitud de cristians exaltats va arrencar Hipàtia del seu carruatge quan tornava a casa i va ser colpejada i arrossegada fins a l’església, on la van despullar i esquarterar. Després van cremar els trossos del seu cos. Hipàtia devia tenir uns 60 anys quan va morir i el seu assassinat va quedar impune.

Durant anys, Hipàtia havia transmès als seus alumnes valors com la tolerància, l’amistat, l’erudició, la reflexió, el compromís… Per desgràcia va ser víctima de la intriga, la difamació, l’enveja, l’odi, la intransigència i el fanatisme. Anys després Ciril va ser canonitzat i per a l’Església catòlica és sant Ciril d’Alexandria. (M. Lluïsa Latorre)

Ciril d’Alexandria

Icona copta bisbe, confessor; Doctor de l’Església (1882), Pilar de la Fe

Nom secular Κύριλλος (Kyrillos)

Naixement ca. 378, Theodosios, prop d’el-Mahalla El-Kubra (Egipte)

Mort ca. 444, Alexandria (Egipte)

Enterrament Alexandria;

relíquies a Santa Maria in Campo Marzio (Roma)

Venerat en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies protestants, Església Anglicana, Comunió Anglicana

Festivitat 27 de juny(catòlics i protestants), 18 de gener i 9 de juny (ortodoxes), 9 de febrer (alguns calendaris locals i catòlics tradicionalistes)

Fets destacables Patriarca d’Alexandria (412); teòleg

Iconografia Robes de bisbe oriental, amb un llibre o rotlle (l’Evangeli); amb la mà dreta en alt, beneïnt; amb una icona de la Mare de Déu a la mà.

Si vols saber més d’Hipàtia …

Crítiques a la pel·lícula des d’una visió cristiana

embedded by Embedded Video

YouTube Direkt