Filosofia

Al voltant de les reflexions sobre la pel·lícula Àgora d’Amenàbar, volem fer una reflexió sobre la TOLERÀNCIA amb l’ajuda de Chillida i la seva expressió artística.

Elogi de Chillida a la tolerància. Any 1992. Monument que trobem a Sevilla al costat del Guadalquivir (Muelle de la Sal)

Junt al monument “a la Tolerància” de Eduardo Chillida, situat al marge esquerra del Guadalquivir, hi ha aquesta placa amb unes frases de Elie Wiesel. Premi Nobel de la Pau l’any 1986 (pels relats de la seva experiència personal, de la humiliació total i del menyspreu complet per a la humanitat demostrada en els camps de concentració i el seu treball pràctic en la causa de la pau).

Elie Wiesel, va néixer el 1928 a Sighet, Romania í el 1944, simplement por el fet de ser jueu, als 16 anys va ser conduït als camps de extermini on van morir tots els seus familiars. Ell va tenir més sort i posteriorment, quan acabà aquell horror, pogué estudiar a la Sorbona. Després, treballà a França i Israel, traslladant-se a Estats Units posteriorment. Es Autor de tres novel·les, que relaten la tragèdia que va viure: la Nit, l’Alba i el Dia. Trilogia considerada una obra mestra de la literatura sobre l’Holocaust. En l’aclamada primera obra de la trilogia, La nit, Elie Wiesel narra a través d’un relat autobiogràfic la seva vivència com a adolescent als camps de concentració de Birkenau, Auschwitz, Gleiwitz i Buchenwald.

 (del llatí, tolerantia, de tolero, suportar un pes, amb el significat de constància a suportar quelcom) Antigament, i en sentit negatiu, permissivitat per part de l’autoritat davant actituds socials que es consideren impròpies i equivocades. Històricament, concessió de l’Església a altres confessions religioses. En sentit propi i positiu, un dels valors ètics, socials i individuals que ens porta a reconèixer en els altres el dret, fundat en la llibertat i autonomia de les persones físiques o morals, a tenir les creences (sobretot les que es refereixen a la religió, la moral o la política) i poder expressar-les, mantenir-les i exercir-les en públic i en privat. El reconeixement al lliure exercici i manifestació de les creences i de les actituds acords amb elles que suposa aquest dret ha d’estar sancionat socialment.

Gràcies a la tolerància, s’aconsegueix també un actitud d’escolta, de respecte, de curiositat cap a l’altre, d’enriquiment personal.

Declaració Universal del Drets Humans

Article I. Significació de la tolerància

Decidits a prendre totes les mesures positives necessàries per a promoure la tolerància a les nostres societats, per tal com la tolerància no és només un principi valuós sinó també una condició necessària per a la pau i el progrés econòmic i social de tots els pobles, declarem, amb aquesta finalitat, el que segueix:

1.1. La tolerància és el respecte, l’acceptació i l’estimació de la riquesa i de la diversitat de les cultures del nostre món, de les nostres formes d’expressió i de les nostres maneres d’expressar la nostra qualitat d’éssers humans. La tolerància és encoratjada pel coneixement, l’obertura d’esperit, la comunicació i la llibertat de pensament, de consciència i de creença. La tolerància és l’harmonia en la diferència. La tolerància no és pas només una obligació d’ordre ètic: és també una necessitat política i jurídica. La tolerància és una virtut que fa possible la pau i contribueix a substituir la cultura de la guerra per una cultura de la pau.

1.2. La tolerància no és ni una concessió, ni una condescendència, ni complaença. La tolerància és, en primer lloc, el reconeixemenet dels drets universals de la persona humana i de les llibertats fonamentals dels altres. En cap cas la tolerància no pot ser invocada per justificar atemptats a aquests valors fonamentals. La tolerància ha de ser practicada pels individus, els grups i els estats.

1.3. La tolerància és la clau de volta dels drets humans, del pluralisme (inclòs el pluralisme cultural) de la democràcia i de l’estat de dret. La tolerància implica el rebuig del dogmatisme i de l’absolutisme, sosté les normes enunciades en el conjunt dels instruments internacionals relatius als drets humans.

1.4. D’acord amb el respecte als drets humans, la pràctica de la tolerància no significa tolerar la injustícia social ni renunciar a les pròpies conviccions, ni fer concessions en aquest aspecte. La pràctica de la tolerància significa que cadascú és lliure de triar les seves conviccions i reconeix que l’altre gaudeixi de la mateixa llibertat. Significa l’acceptació del fet que els éssers humans, que es caracteritzen naturalment per la diversitat del seu aspecte físic, de la seva situació, de la seva forma d’expressió, dels seus comportaments i dels seus valors, tenen el dret de viure en pau i de ser tal com són. També significa que ningú no té el dret d’imposar les seves opinions als altres.