Filosofia

Plató..……..

Esquema sobre el seu pensament  … …..

 

Ontologia

La realitat, el ser

• Teoria de les Idees: dualisme ontològic (el món sensible i

l’intel·ligible). Mite de la caverna (interior i exterior)

• Relació entre el sensible i l’intel·ligible: imitació, participació,

ombres. Dependència ontològica d’allò sensible.

• Idees: essències de les coses, causes del ser de les coses

• Graus de realitat (símil de la línia – mite de la caverna)

• Idea de Bé: la seva funció ontològica

 

Epistemologia

El coneixement, la veritat

• Teoria de les Idees: dualisme epistemològic (saber i opinió).

• Raó i sentits (característiques contràries).

• Graus de coneixement (símil de la línia – mite de la caverna)

• Teoria de la reminiscència: preexistència de l’ànima en el món de

les Idees

• La dialèctica com a mètode de coneixement

 

Antropologia

L’home

• Dualisme antropològic: ànima i cos

• Característiques contraposades cos-ànima. Funcions de l’ànima.

• Jo: la meva ànima. Menyspreu del cos i d’allò material

• Preexistència de l’ànima en la vida anterior. El cos com a presó de

l’ànima

Psicologia

L’ànima

• Funcions i característiques de l’ànima. Teoria tripartida de l’ànima:

explicació dels conflictes interns de ser humà. Virtuts de l’ànima

• Distintes naturaleses o tipus d’ànimes: mite dels metalls

 

Cosmologia

El cosmos, el món sensible

• Mite del Demiürg

• Un model perfecte: les Idees. La matèria com a causa

d’imperfecció

• El món sensible apunta a un ordre transcendent, perfecte, ideal.

 

Ètica

La felicitat, la virtut

• S’ocupa del màxim bé de la humanitat: la felicitat unida a la virtut

• Relació amb la política: el governant ha de ser el millor, no només

en el coneixement, sinó també en la virtut.

• Coneixement de la Idea de Bé i de les altres Idees

• Les virtuts de l’ànima: la justícia com a harmonia entre les parts de

l‘ànima (justícia individual)

 

Política

L’Estat

• Carta VII: la situació política d’Atenes a l’època de Plató

• Rebuig del règim democràtic. Doctrina del filòsof-governant

• Rebuig de l’empirisme polític i del relativisme moral dels sofistes i

concepció absolutista dels valors morals. Relació amb la teoria de

les Idees. Necessitat de conèixer el Just en si i el Bé en si (cert

Intel·lectualisme moral)

• L’Estat ideal: productors, guardians, governants.

• La Justícia de l’Estat: harmonia entre les classes socials

• Finalitat de la política: la justícia i el bé de l’Estat

• Primacia de la felicitat col·lectiva front a la individual (estatisme)

 

Teoria de l’educació

• L’educació segons els sofistes (procés passiu). Crítica de Plató:

l’educació és un procés actiu.

• L’educació com a procés selectiu: l’educació dels guardians

• L’educació com a art (techne)

• L’objectiu últim de l’educació del filòsof: el coneixement d’allò

vertader i d’allò bo (Idees, la idea de Bé)

• El paper propedèutic de les matemàtiques en l’educació

• La dialèctica com a ensenyament suprem. Relació amb l’ascens

en el mite de la caverna