Filosofia

FILOSOFIA PER SER FELIÇOS:

“El secret de la felicitat és aquest: que els teus interessos siguin el més amplis possibles i que les teves reaccions a les coses i persones que t’interessen siguin, en la mesura del possible, amistoses i no hostils.”  B. Russell: La Conquesta de la felicitat

La definició clàssica de Boeci, «el màxim bé, que comprèn dins seu tots els béns»

La filosofia té un interès teòric per conèixer la realitat i esbrinar quina és la seva essència o, més modernament, quin és el seu sentit. Això no obstant, no pot defugir un interès pràctic per construir la personalitat moral, per viure i mirar d’assolir la felicitat.

(del llatí felix, afortunat, que aconsegueix el que busca, feliç).

El terme és un dels més importants en filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser l’objectiu primordial de l’ésser humà

Vivència subjectiva d’un estat d’alegria permanent o estable. L’alegria  és l’exteriorització de la satisfacció del viure. És un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.

La felicitat és quelcom que es desitja, però no quelcom sobre el que pugui decidir-se directament, perquè els fins es desitgen, però només es trien els mitjans. L’home no pot sinó tendir a ella, i es diu que cadascú ha de forjar-se-la, però pot no aconseguir-la, perquè no és objecte de decisió. La felicitat més aviat acompanya a la acció humana.

 Aquest concepte (eudaimonía per als grecs) s’ha interpretat de moltes maneres al llarg de la història del pensament.

Aristòtil identificava la felicitat amb el bé suprem i la feia coincidir amb l’activitat més pròpiament humana (l’activitat intel·lectual). (l’eudemonisme, teoria que sosté que el fi de l’acció humana és la felicitat, entesa aquesta com la millor vida que pot viure l’home; eudaimonia és, per tant, la «vida bona», i es refereix a la qualitat substancial de la vida, no a una simple característica o propietat d’aquesta). I aquesta activitat és una «activitat de l’ànima»

Epicur, per la seva banda, parlava de la felicitat en el plaer entès com absència de dolor, patiment i angoixa, amb una exaltació de la vida present. Està lligada a l’equilibri en un sentit ampli. La felicitat s’obté de l’amor, de l’amistat, d’estar amb les persones per les quals se sent afecte i es rep estimació.

L’hedonisme identifica la felicitat amb el plaer, sigui del cos o de l’ànima.

Els estoics apel·laven a la impertorbabilitat de l’estat d’ànim.

En l’àmbit del pensament modern, Kant se centrava en el deure, en actuar per respecte a la llei moral i no per una finalitat concreta. Defineix la felicitat com «l’estar content amb tota la pròpia existència», però els homes no poden posar-se d’acord en el mode d’aconseguir-la, si de cas, només en el mode de decidir en què consisteix.

John Stuart Mill aplicava el principi utilitarista de la màxima felicitat per al major nombre de persones. Lliga la felicitat pròpia a l’aliena i inaugura així la concepció social de la felicitat.

Nietzsche, el crític més radical de la cultura, apostava per un sí a la vida sense prejudicis, basat en l’instint originari i no en la raó paralitzadora.

Segons la psicologia positiva. la felicitat suma emocions positives i activitats positives (ja que es produeix una identificació entre el sentiment de felicitat i el fet que la causa)  Les emocions positives estan lligades al passat (satisfacció, orgull…), al present (plaer, absorció…) i al futur (esperança, optimisme, confiança…). Poden estar lligades al cos, a la ment o a la societat (segons la clàssica piràmide de necessitats de Maslow)

Benjamin Franklin (1706-1790), va dir: “La felicitat humana, generalment, no s’aconsegueix amb grans cops de sort, que poden passar pocs cops, si no amb petites coses que passen tots els dies”.

Més sobre sentiments i emocions

I vosaltres… què enteneu per felicitat?

Quina és la vostra concepció?

Creieu que l’humà d’avui és més feliç?

Penseu que podem ser encara més feliços en el futur o

que qualsevol temps futur serà pitjor?

Espero les vostres opinions.