Filosofia

ELS SIMPSON I LA FILOSOFIA

Irwin, William i d’altres

Editat per Blackie Books, Barcelona, 2009

 

Els Simpsons és una sèrie que critica amb sentit de l’humor la societat de consum, la ‘idiocràcia’, els polítics, els empresaris, les coses més quotidianes, i en general, tot, amb gràcia i frescor. Sèrie creativa crítica, i el que és segurament més lloable, divertida.

 

La família Simpson és el prototip de família occidental, i és per aquest motiu que ens podem veure reflexats a través d’uns cafres del tot reconeixibles, però que ens descobreixen l’entramat filosòfic de la família que més claus ha donat per entendre la nostra manera de viure.

 

El llibre The Simpson and Philosophy està format per un conjunt de divuit estudis coordinats i editats per William Irwin, Mark T. Conard i Aeon J. Skoble. En aquests divuit estudis es presenten relacions, influències, rerafons filosòfics i ètics latents en els episodis de la sèrie. Ja en la Introducció se’ns recorda que el màxim responsable i impulsor de la sèrie, Matt Groening, estudià filosofia. Certament, al llarg de l’obra és fa referència, entre altres filòsofs, a Sòcrates, Aristòtil, Kant, Nietzsche, Marx, Sartre…

 

Podria Nietzsche justificar el comportament de Bart? La socràtica Lisa, hauria de caure’ns malament amb el seu Intel·lectualisme? És Homer un exemple de virtut, i alhora, capaç d’arruïnar repetidament a la seva família? Aquestes són algunes de les preguntes que es poden llegir al llibre.

 

La primera part del llibre, que inclou cinc estudis, es centra en els cinc personatges que constitueixen la família Simpson: Homer, Lisa, Maggie, Marge i Bart. S’analitzen actituds d’aquests protagonistes a la llum de diferents concepcions filosòfiques. Es relaciona a Homer amb Aristòtil, Lisa amb l’antiintel·lectualisme, Maggie representa el sentit del silenci oriental, Marge representa la moral i Bart remet al superhome nietzschià.

 

En la segona part s’estudien alguns temes generals de la sèrie., com la paròdia al cinema de gàngsters o la ironia vital.

 

En la tercera, aspectes concrets de l’ètica de la sèrie: malgrat ser una sèrie terriblement crítica amb la tradició, la força del nucli familiar i la comunitat (Springfield) que recupera la política són valors que surten reforçats.

 

Finalment, en la quarta part, s’evoca la relació de la sèrie amb alguns filòsofs concrets i especialment des d’una òptica marxista.

 

De la primera part, titulada Els personatges, destaquem fragments que mostren part de la caracterització ètica que es fa dels cinc membres de la família. Un fragment de l’estudi sobre el senyor Burns i la seva incapacitat per la felicitat. I del capítol setze, una reflexió crítica sobre la mateixa sèrie.

 

Homer

 

«¿Cómo queda Homer ante una evaluación ética? No es mala persona; aunque no sea un modelo de virtud, tampoco es malévolo. La reacción más extrema que podemos experimentar hacia él es lástima, y ello al menos por dos motivos. El primero es que su educación deja bastante que desear. Para empezar, creció en Springfield, una ciudad cuyos habitantes —con la rara excepción de Lisa— poseen serios problemas de carácter, que van de la estupidez a la malevolencia, pasando por la sencilla ineptitud y la completa ignorancia sobre cómo funciona el mundo. […]

 

Crecer en un entorno como éste puede ser nocivo para la formación del carácter y las facultades intelectuales. Ser educado en un ambiente sano es uno de los presupuestos de base del proyecto aristotélico expuesto en la Política.» (Cap. 1)

 

Lisa

 

«En Los Simpson, Homer es un clásico ejemplo de memo antiintelectual, al igual que su hijo y casi todos sus conocidos, mientras que su hija, Lisa, no sólo es prointelectual, sino precoz, en extremo inteligente, sofisticada y a menudo más brillante que quienes la rodean. Naturalmente, sus compañeros del colegio se burlan de ella y los adultos en general no le hacen caso. El modo en que se trata a Lisa en Los Simpson da cuenta de la relación de amor y odio que la sociedad estadounidense mantiene con los intelectuales.» (Cap. 2)

 

«Lisa interpreta el papel de Sócrates, el teórico optimista. Confrontada con el mundo caótico e insondable que la rodea, sigue creyendo que la razón no sólo la ayudará a comprender ese mundo, sino también a corregirlo.» (Cap. 10)

 

Maggie

 

En este episodio se pone en escena la tesis de Sartre: gracias al amor y la atención de los padres, Maggie comienza a expresarse a través de las palabras. Pero cuando no reciben afecto y cuidados, los niños se sumen en el silencio y, a falta de palabras, es probable que no desarrollen una gran autoestima.» (Cap. 3)

 

Marge

 

«En medio de esos extremos éticos, Marge se destaca como una piedra de toque de la moralidad. Para solventar los dilemas que se presentan, sencillamente deja que la razón oriente su conducta hacia un ponderado y admirable equilibrio entre los extremos. Marge es religiosa, pero su conciencia, bien desarrollada, le permite hacer sólo aquello que haría una persona decente y razonable, incluso cuando sus decisiones entran en conflicto con las directrices impuestas por la autoridad de su credo. La filosofía moral implícita en las acciones de Marge podría tener mucho en común con la de Aristóteles.» (Cap. 4)

 

Bart

 

 «La identidad de Bart se ha forjado sobre su rebeldía, el desafío a la autoridad. Por consiguiente, cuando la autoridad desaparece, Bart pierde su identidad, ya no sabe quién o qué es. Curiosamente, en su enorme sabiduría, Lisa le recomienda que se invente una nueva identidad, esta vez dócil y bondadosa, la del santurrón. Como no tiene idea de por dónde comenzar, Bart le pide a Lisa que le explique cómo hacerlo. Y, de nuevo, en lugar de encarnar el ideal nietzscheano del que se crea y se supera a sí mismo, el ser que forja nuevos valores, Bart sigue intentando distinguirse mediante la reacción, en respuesta a los demás, con la mediación de los demás. En un «entorno represivo», Bart es la antiautoridad, hace todo lo que le prohíben sus padres y maestros. Desprovisto de ese entorno, Bart se encuentra confuso y busca aferrarse a alguien que lo ayude a definirse y reinventarse a sí mismo.» (Cap. 5)

 

Burns

 

«¿Cómo es posible que Burns sea infeliz poseyendo todo lo que posee? ¿Cuál es entonces su problema? El señor Burns tiene tres problemas que le impiden alcanzar la felicidad…» (Cap.12)

 

 

Una crítica

 

«Pero, a pesar de los tantos y maravillosos momentos, la serie no ofrece una sátira coherente de la ideología vigente ni una esperanza de progreso hacia un mundo de mayor justicia e igualdad, donde se cumplan las mejores posibilidades de la humanidad y no las más miserables. Sus contradicciones e incoherencias reflejan el opuesto de lo que Marx imaginó, un mundo integrado y armónico. En definitiva, la serie promueve los intereses de la clase que tiene el poder económico por encima de las masas. La falta de perspectiva y la equitativa distribución de los antagonismos de Los Simpson vuelven la serie estática e inmune a la crítica; la serie apela a la supremacía del chiste. Los chistes tal vez sean graciosos, pero en Los Simpson, donde nadie crece y las vidas nunca mejoran, la risa no es un catalizador del cambio: es opio.» (Cap.16)

 

Llibre que sense cap mena de dubte no ens deixarà indiferents.

I que pot convertir-se en una lectura força interessant per tots aquells amants de la sèrie i de la filosofia

 

 

EL PONT DELS JUEUS

Martí Gironell

Edicions 62, 2009

En el Besalú medieval, un mestre d’obres i el seu fill provinents de la Llombardia reben l’encàrrec del comte de Besalú de construir un pont fortificat per sobre de les aigües del riu Fluvià. L’obra està plena d’obstacles i haurà de fer front a una sèrie d’adversitats que fan de la novel·la una constant intriga.

El context històric és d’alt interès i confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible en l’intent de portar a terme l’obra., aspecte que fa destacar el valor de la tolerància.

L’autor comença la novel·la amb aquest elogi ALS PONTS escrit per Joan Barril:

“Estem tan acostumats als ponts que podem arribar a creure que no existeixen. Els ponts se’ls ha d’ anar a veure des de baix. Només allà ens adonarem que no és solament una obra pública, sinó que constitueix una de les grans demostracions de l’ enginy humà. El pont és tot el contrari d’ una frontera. El pont és la bellesa de la idea. El pont és la suma de les arts, fruit de la força del tità i de la mirada de la puntaire.”