Filosofia

FILÒSOF DE LA SOSPITA

Quatre grans temes
► La mort de Déu. Tots els valors de la nostra cultura descansen en la pressuposició que el sentit d’aquest món està fora d’ell. Déu personifica aquesta pressuposició.
Amb la mort de Déu s’enfonsen tots els ideals..
► El superhome La doctrina del superhome es fonamenta en la mort de Déu. El superhome serà el nou «déu terrenal». Esdevindrà el gran creador de valors.
► La voluntat de poder. El superhome expressa una energia sempre inquieta que crea incessantment noves formes de vida, Voluntat de poder, l’imperatiu nietzschià.
► L’etern retorn. O «circularitat del temps» mostra que la distinció entre pretèrit i futur no la fa el mateix temps, sinó cadascú de nosaltres des del seu propi punt de vista. El que compta és que en cada instant creador s’il•lumina el paisatge sencer del temps, com un llampec, sempre passa el mateix, la creació i mort de noves formes.
  
CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL
A la tradició: el pensament de Nietzsche és el testimoni del col•lapse del món cristià-burgès, fent una denúncia abraonada de la filosofia i civilització occidentals. S’oposa a tota tradició de la cultura occidental, tot està equivocat i és necessari trobar l’origen de l’error. Un cop trobat l’error s’ha de construir un nou pensament.

Quin és l’error? Aquest error es troba en la història, que, segons ell, ha anat sempre contra la vida. Vida. La vida és esdevenir, canvi, inseguretat, destrucció, crueltat, error…. En canvi la tradició sempre ha intentat aturar el canvi, considerat com terror i amenaça a la pròpia seguretat.

Dues possibles actituds davant la vida:
► Renúncia, fugida: cristianisme, socialisme….
Esperit Apol•lini: racionalitat, serenitat, resignació…

► Acceptació de la vida i intent de superació de l’humà : transmutació dels valors, Superhome…
Esperit Dionisíac passió, orgia, va més enllà de tot límit, orgull, alegria, voluntat de poder…

Amb Sòcrates i la filosofia comença la “decadència” de l’esperit grec originari - “dionisíac”- o sigui, comença l’enfocament que afirma  l’existència d’un sentit i d’un ordre vertader de la realitat.
La Cultura occidental ja no està en condicions de creure en la veritat i en els valors de la tradició i per això, la vida es presenta mancada de sentit i de valor -”Nihilisme”.
Caldrà a canvi una transmutació (Inversió) dels valors que serà duta a terme pel Superhome.

LA  MORAL DELS SENYORS
La moral, entesa com a judici valoratiu i imposada com a norma de conducta a Occident, és el més gran símptoma de decadència -”Nihilisme”- . La moral es converteix en el judici negatiu de la vida i es justifica en Déu: “La vida acaba on comença el regne de Déu”.

Nietzsche critica la moral cristiana perquè és una moral de ressentiment vers els valors de la vida.(El cristianisme té la seva base filosòfica en el Platonisme, doncs, el món de les idees serveix de més enllà religiós per als cristians.)

És necessari construir una nova moral.
Si el concepte de Déu ha estat fins ara la gran objecció contra la vida cal negar a Déu per redimir al món:  ” Déu ha mort “. Cal, doncs, crear una Super-moral que condueixi a una identitat amb la vida. Nietzsche afirma que hi ha dos tipus de moral

► Moral dels esclaus : (Cristianisme i socialisme)
És la moral dels dèbils que a fi de fer-se forts han creat els anivelladors o maneres que ha trobat el dèbil per afirmar-se: Igualtat de drets; fixació de l’espècie; guerra al poderós.

► Moral dels senyors: (Superhome)
És la moral dels forts i està dirigida per la Voluntat de poder: Força cega, passió pura, apetència, pulsions… És l’essència del món, és la llei última de cada ésser que vol el  desplegament, que vol ser més… Es justifica, com a condició necessària de l’afirmació de la vida. La Voluntat de poder impulsa la vida.

EL NIHILISME

El Nihilisme és el moviment històric característic de la Cultura Occidental i té dos sentits bàsics:

► Negatiu: és l’essència de la tradició platònica-cristiana. Absència de sentit.
► Positiu: Té un sentit reactiu i combatiu en tres moments:
1) Destrucció dels valors vigents fins aleshores.
2) Afirmació, distanciament vers la tradició. Moment de reflexió.
3) Nova valoració sobre la vida que condueix a l’esperança, a “l’Aurora”. Voluntat de poder.

L’Etern Retorn i el Superhome

La realitat és múltiple i l’ésser de l’humà també ho és perquè posseeix una pluralitat d’impulsos i d’instints, en constant lluita entre ells.
 
L’ésser és esdevenir perquè sempre s’està fent, sempre està per fer-se. L’ésser és un procés infinit, etern, sense fi.

L’Exaltació de la creativitat de l’humà, en tant que afirmació (eterna) d’aquesta vida terrenal, per part de la Voluntat de poder, assoleix el seu grau més alt de reflexió en l’Etern Retorn: Cal estimar la vida de tal manera que és vulgui tornar-la a viure sempre, car tot es repeteix eternament.

Aquesta actitud permet a l’humà superar-se i estableix un pont cap al Superhome (representant dels nous valors).

En el llibre Així parlà Zaratustra explica les metamorfosis que es produeixen en el pas de l’humà al Superhome: Esperit -> Camell ► Lleó ► Nen.

Característiques del Superhome:
• Anhel de viure (salut, èxit).
• Desig de superació (insubmís).
• Complex de superioritat (la igualtat només porta a la moral del ramat i dels esclaus).
• Creador de valors (voluntat de crear valors).
• Fidelitat a la terra o allò terrenal (lluny d’allò transcendent).
• Voluntat de poder (exaltació de la força).

NIETZSCHE: Genealogia de la moral
embedded by Embedded Video

Google Direkt