Filosofia

PLATÓ: ÈTICA

AGATHON,  (EL BÉ)
(per preparar Plató heu de treballar; El relativisme ètic dels Sofistes i la oposició duta a terme per Sòcrates amb el seu Intel•lectualisme ètic).

També seria interessant per fer comparacions amb les altres ètiques, preparar l’epicureisme, l’escepticisme i l’estoïcisme a l’època hel•lenística)

La filosofia de Plató està dirigida a solucionar els problemes ètics i polítics del seu temps, tal com explica a la Carta VII.
Aquests problemes són :
1- La condemna de Sòcrates
2- El relativisme dels valors morals (defensat pels Sofistes), que va provocar un gran desconcert : “Tot s’hi val”
3- El desordre polític de finals del s.V amb la guerra del Peloponès.

És, precisament, per solucionar aquests problemes que Plató construeix la seva teoria de les idees, que servirà de fonament a la seva teoria ètica i política.

Es preocupa per establir uns principis morals que ajudin a reconstruir l’ordre polític i social , a més ha d’ajudar a viure bé i ser feliç.

Dins del món de les idees (cosmos noetos) hi ha una jerarquia d’idees on la més important és el bé.
La idea del bé és la finalitat del coneixement i a partir d’aquí va prenent sentit tota la realitat.
La idea de bé segons Plató és el vèrtex suprem de l’ésser, és la causa per la qual tot es pot conèixer i ser el que és.
Plató identificava el bé com una cosa que ho organitza tot, l’ordre.

Com s’ha de viure per ser feliç?
S’ha de viure d’acord amb la Virtut (areté): això vol dir que s’ha de viure d’acord amb la saviesa (saber de les idees i la més important serà la idea de Bé, ja que quan un sap el que és el bé actuarà correctament), purificant l’ànima de les males influències del cos, establint una harmonia entre les diferents parts de l’ànima (justícia o dike).

On s’ha de viure per ser feliç?
On es pot actuar virtuosament? Només és possible en la Polis. En la vida en comunitat. L’home és un ésser polític o social per naturalesa. Per aquesta raó l’Ètica no es pot separar de la Política. La Teoria Política de Plató es troba exposada en La República (Politeia). En aquest diàleg es tracten els temes de la Justícia,  les Lleis, l’estructura de la societat i del Rei Filòsof.

ÀNIMES i VIRTUTS
- Segons Plató existeixen dins nostre 3 tipus d’ànima: racional, irascible i concupiscible. Aquestes tenen la seva corresponent virtut (areté) relacionada amb l’ètica;

• RACIONA: Fronesi o prudència.
• IRASCIBLE; Andreia o fortalesa.
• CONCUPISCIBLE; Sofrosine o moderació.
• Justícia: que les engloba totes (i que és, per tant, harmonia de totes les altres)

1. La prudència (frònesi), virtut pròpia de l’ànima racional. Orienta envers les coses divines. Li correspon governar la vida pràctica i posar ordre als pensaments: disposa per fugir d’aquest món a la contemplació de les veritables realitats. La vida segons la prudència és la vida teorètica, arriba a conèixer el Bé en si, norma transcendent i suprema de la vida humana. Sense prudència és impossible la virtut, ja que aquesta depèn del coneixement de les coses superiors.
2. La fortalesa (andreia), o valor. Regula les passions nobles i generoses, perquè l’home se sobreposi al dolor i sacrifiqui els plaers, quan és necessari el compliment del deure.
3. La temperància. (sofrosine) Serenitat, harmonia, domini de si mateix. La seva funció és negativa: regula les activitats de l’apetit concupiscible (desigs), posant-hi ordre, harmonia i moderació.
4. La justícia (diakaiosine). És la virtut general, comprèn totes les demés, en la vida individual i social. El seu objecte és l’ordre mateix: que cada part faci la funció que li correspon dins del conjunt o totalitat. L’ordre establert per la justícia és un reflex de l’ordre que regna a l’univers, en el món superior de les idees. “Per la justícia ens assemblem a allò que és invisible, diví, immortal i savi” (Fedó, 81a)

El bé ha de ser una barreja de plaer i coneixement  (encara que més inclinat del costat del coneixement). Una barreja del que té de millor cadascun d’ells, és dir, del que té de millor cada ciència i del millor dels plaers purs. En aquesta barreja apareixen la simetria, la bellesa i la veritat.

Al•legoria: El carro alat

L’objectiu final de la vida és la possessió del Bé, la felicitat. Plató es limita a constatar el fet: tots els homes volen ser feliços. Doncs bé, la possessió del Bé suprem, o felicitat, consisteix en la contemplació (la intuïció, o visió immediata de les Idees).

- Plató explica aquesta orientació mitjançant el mite del carro alat.
- Auriga que simbolitza la raó.
- Cavall blanc i dòcil que simbolitza l’ànima irascible.
- Cavall negre i rebel que representa l’anima concupiscible.

Quan les 3 parts estan en harmonia, o sigui, quan els cavalls obeeixen en resulta una marxa recta i ascendent, cap al bé (agathon) amb amor (eros) i justícia (dikaiosine)

AMOR (eros)

Segons Plató l’amor o Eros que plany per anar cap al món de les idees i és l’arrel de la vida racional i moral, és la força anímica suprema.
Junt amb la bellesa fan que ens sigui més fàcil arribar a les realitats superiors.
L’objectiu ètic és elevar l’home. L’elevació de l’ànima —per sobre dels apetits sensibles o dels desigs no moderats — resulta de tres forces:
1) la formació racional i l’exercici de la dialèctica,
2) la pràctica de les virtuts, i
3) l’amor. L’amor és l’arrel de la vida racional i moral, segons Plató, la més poderosa d’aquelles tres forces. L’amor, diu Plató en un altre dels seus “mites”, és fill de Poros i Penía, això és, de l’abundor i la fretura, una barreja de tenir i no tenir que es manifesta com a anhel. Però l’amor platònic no té sentit sensual, sinó que apunta a les coses eternes. Aquesta és, segons ell, la força més real i eficaç del psiquisme humà. En el fons, és el mateix que el desig de conèixer la veritat i de posseir la felicitat.