Filosofia

Utilitarisme I Liberalisme

El liberalisme és el marc general de l’utilitarisme,
John Stuart Mill, per la seva banda, no fou estrictament un liberal sinó més aviat un radical demòcrata o un reformista; tenia una gran simpatia per les formulacions del socialisme fabià i era partidari de superar l’antítesi entre capitalisme i socialisme a través de sistemes de cooperatives.

En filosofia política, s’anomena liberalisme la teoria de l’estat mínim, és a dir, la mínima participació de l’estat en l’economia i la mínima interferència de l’estat en la vida privada. El liberalisme és també un “estat d’iniciativa”, perquè considera que són els individus els qui han de mantenir la iniciativa i el control sobre les seves pròpies vides, en les quals l’estat no pot interferir.

La llibertat

Els dos “principis de llibertat

► El primer, que anomena “principi de la llibertat individual”, identifica un àmbit extens d’accions en que l’individu “té tot el dret” de fer el que vol (o el que no vol) i en que la societat “no té dret” a limitar-lo. Així, per exemple, la societat no té dret a prohibir el consum d’alcohol per a ús privat.

► El segon, que es podria anomenar el “principi de les circumstàncies específiques del cas”, determina, dins les circumstàncies en què la societat té dret a coaccionar, camps específics d’activitat on és millor no actuar perquè s’assoleix millor la finalitat pròpia d’aquest tipus d’activitat deixant fer lliurement els individus, més que no pas manant-los. Aquest seria, per exemple, el camp de l’economia: l’Estat podria actuar-hi, i potser en algun cas ho ha de fer, però si no ho fa les coses van millor.

Ha de tenir límits la nostra llibertat?

Ha de tenir límits el poder de l’Estat respecte dels individus?

La societat ha de respectar les minories?

Em podem prohibir fumar si no molesto ningú. I si molesto?