Filosofia

L’ésser humà es desconeix a si mateix  És un pensament que descansa en una voluntat fonamental de coneixement que sempre ha acompanyat a Nietzsche.

L’origen dels conceptes de bé i de mal que utilitza la cultura occidental. L’home es va inventar els judicis de valor moral basats en la distinció entre el bé i el mal.

S’entén per «genealogia» la reconstrucció, en forma d’hipòtesi, de les circumstàncies i finalitat amb què va aparèixer per primer cop la distinció entre el bé i el mal,

Nietzsche també entén la genealogia de la moral com a mitjà per fer una valoració filosòfica crítica de la moral que tradicionalment s’ha defensat públicament a Occident. Subratllava els instints de compassió, autonegació, autosacrifici i no-egoisme. Nietzsche rebutja aquesta filosofia moral perquè representa un no a la vida i a un mateix, i això és el símptoma més evident de la decadència de la cultura europea.

Cal fer, doncs, una crítica radical dels valors morals heretats, dubtant que tinguin realment el valor que se’ls atribueix. Acaba afirmant que allò que és tingut tradicionalment per èticament bo no és superior de cap manera a allò que és tingut per pervers. El bé no és més favorable, útil o profitós que el mal. Al revés: la defensa dels valors tradicionals ha impedit a l’home desenvolupar tota la seva potencialitat i magnificència vitals.

Cal conèixer la història real que ha seguit la moral, el conjunt de valoracions morals. I cal una metodologia nova per investigar aquesta història, o sigui, una genealogia.

La forma aforística amb què escriu resulta difícil als lectors del seu temps. Aconsella fer el que no fa l’home modern: practicar la lectura com a art de la interpretació d’aforismes, cosa que no és possible sense rumiar.

Primera dissertació

Segona dissertació