Filosofia

Tres transformacions de l’esperit us dic:
com l’esperit esdevé camell, i
el camell lleó, i
a l’últim el lleó infant.

Hi han moltes coses feixugues per a l’esperit, per a l’esperit fort i sofert, en qui habita la veneració: la seva força deleja coses feixugues.

Què és feixuc?  això demana l’esperit sofert, i s’agenolla, igual que el camell, i vol ser ben carregat. L’esperit sofert és humiliar-se per tal de mortificar el propi orgull?
O potser és: apartar-nos de la nostra causa quan ella celebra la seva victòria? Pujar altes muntanyes per tal de temptar el temptador?
 O potser és: nodrir-se de glans i herba del coneixement i patir fam de l’ànima per amor de la veritat?
O potser és: estar malalt i engegar els conhortadors, i fer amistat amb sords, que mai no ouen això que vols?
O potser és: ficar-se dins aigua bruta, quan és l’aigua de la veritat, i no treure’s del damunt les fredes granotes i els càlids gripaus?
O potser és: estimar aquells que ens menyspreen, i estendre la mà al fantasma quan ens vol fer por?
Totes aquestes coses, les més feixugues, es carrega l’esperit sofert: igual que el camell, que carregat corre desert endins; així corre ell cap al seu desert

Però en el desert més solitari s’esdevé la segona transformació:  l’esperit esdevé lleó,  vol caçar la seva llibertat, i ser senyor en el seu propi desert.
Hi cerca el seu darrer Senyor: vol esdevenir enemic seu i del seu darrer Déu, per la victòria vol lluitar amb el gran drac.
Qui és el gran drac, que l’esperit ja no en vol dir Senyor ni Déu? «Has-de» es diu el gran drac. Però l’esperit del lleó diu «Vull».
«Has-de» li barra el pas, espurnejant com l’or, animal cobert d’escates, i en cada escata brilla com l’or «Has-de!».
Valors mil•lenaris brillen en aquestes escates, i així parla el més fort de tots els dracs: «tots els valors de les coses, en mi, brillen».
«Ja s’han creat tots els valors, i jo sóc tots els valors creats. En veritat, ja no hi té d’haver cap “Vull”» més. Així parla el drac.
Germans, per què cal el lleó dins l’esperit? Per què no n’hi ha prou amb la bèstia de càrrega, que renuncia i que venera?
Crear valors nous, tampoc el lleó no ho pot fer: però crear-se llibertat per a un nou crear, això sí que ho pot fer el lleó.
Crear-se llibertat i un sant No, àdhuc davant del deure: per a això, germans, cal el lleó.
Prendre’s el dret de nous valors, aquesta és la presa més paorosa per a un esperit sofert i reverent. En veritat, això és per a ell robar, i propi d’un rapinyaire.
Com a cosa seva més sagrada una vegada l’esperit estimà l’«Has-de»: ara ha de trobar il•lusió i caprici àdhuc en les coses més sagrades, perquè pugui furtar llibertat del seu amor; i per a aquest furt cal el lleó.

Però digueu, germans: Què pot fer l’Infant que ni el lleó no ho podia fer?  Per què el lleó rapinyaire ha d’esdevenir encara infant?
Innocència és l’Infant, i oblit, un nou començament, un joc, una roda que gira sola, un primer moviment, un sant dir-Sí.
Sí, per al joc del crear, germans, cal un sant dir-Sí: l’esperit ara vol la seva voluntat, el proscrit del món es guanya ara el seu món.

Tres transformacions de l’esperit us he dit: com l’esperit esdevingué camell, i el camell lleó, i a l’últim el lleó infant.
Així parlà Zaratustra.

“Així parlà Zaratustra”. Obra on Nietzsche anuncia el nou missatge del persa Zaratustra. Al segle VII aC, el profeta Zaratustra fundà una moral basada en el bé i en el mal; ara retorna i reconeixent el seu error, predica la transvaloració, la creació de nous valors considerant els vells ja mort.

Zaratustra anuncia la mort de Déu, és a dir, la mort de les veritats absolutes, la mort d’uns ideals o valors immutables que es basaven en el més enllà. Dues alternatives es presenten davant d’aquesta absència: la de l’últim home, que viu la trista fi d’una civilització els valors de la qual han mort, o la del superhome, que estableix nous valors amb la seva voluntat creadora.

I tu què ets: camell, lleó, nen?

Quant les coses se’t compliquen, prefereixes abandonar o continues insistint per aconseguir-les?

Creus que existeix un altre món més enllà del nostre, el terrenal?

Quant t’equivoques, ets capaç d’acceptar-ho o tendeixes a buscar cupables dels teus errors?