Dan Brown
EL SÍMBOL PERDUT
Empúries, 2009.Col·lecció Narrativa
“El símbol perdut” ens endinsa en els misteris d’una de les organitzacions secretes més conegudes: la maçoneria. L’acció de la novel•la es desenvolupa a la capital nord-americana, i narra la recerca d’un llegendari tresor maçònic ocult en algun lloc de la ciutat.
Aquesta és la novel•la, segons la meva opinió, més filosòfica de les escrites fins ara per Brown. Inclou una part científica sobre el coneixement de l’anomenada ciència noètica, que tracta de l’estudi de l’efecte de la ment humana a la matèria física. Per il•lustrar alguns aspectes del coneixement d’aquesta ciència, a la novel•la es descriuen diferents experiments.
Tot i que la filosofia de la ciència noètica és antiga (Aristòtil ja s’hi referia quan va desenvolupar la seva doctrina de la intel•ligència), la tecnologia actual podria quantificar els seus efectes i, si s’acceptessin aquestes premisses, es podria aprofundir sobre què passa en la religió, les creences i en el futur si ens adonem que la ment té aquesta capacitat d’influència en el món físic.
Personatges:
Robert Langdon, que rep la petició d’un amic d’acudir a Washington DC per a donar una conferència en el Smithsonian, davant la negativa que li dóna el conferenciant originari. A més, li demana que dugui un misteriós paquet que se li havia lliurat anys enrere.
Peter Solomon, és el cap visible del Smithsonian, i un conegut maçó, que mai ha ocultat tal condició. La seva família sempre ha destacat per la seva passió per la cultura i la filantropia. Atès que ocupa el més alt rang dintre de la maçoneria (grau 33), té en el seu poder les claus dels misteris que aquesta organització duu guardant centúries; i això fa que sigui segrestat per Malik, que sol•licitarà a Langdon la seva col•laboració en la resolució de certes claus, per lliurar el seu amic amb vida.
Katherine Solomon, és una científica que tracta de provar la relació que tenen les teories místiques de l’Antiguitat, mitjançant el mètode científic. Així ha realitzat múltiples experiments destinats a provar l’existència material de l’ànima humana, o la possibilitat que els pensaments d’una persona es materialitzin. Al llarg de la novel•la, ajudarà a Langdon en la resolució dels misteris que poden salvar la vida al seu germà segrestat.
Inoue Sato, directora de la CIA. Està més preocupada pel perill per a la seguretat nacional que la revelació de certs secrets suposaria, i al contrari que Langdon, no té inconvenient que Peter Solomon perdi la seva vida, a canvi de mantenir aquestes informacions en secret.
Warren Bellamy, és el “gerent”, “arquitecte-conservador” del Capitoli, i és maçó. Servirà a Langdon d’ajuda en diferents moments del desenvolupament de la història.
Mal’akh, ha segrestat a Peter Solomon per obligar-lo a lliurar-li el gran secret que gelosament guarda la Maçoneria. Destaca també per haver infringit diversos atacs previs a la família del segrestat, duent-la a la seva pràctica destrucció. A més, la seva identitat guarda un peculiar secret que es desvetlla al final.
ALGUNS DELS TEMES
1 – (capítol 15) Ciències noètiques
“La ment sobre la matèria”, “Consciència còsmica”
La consciència humana com una substància exterior als límits del cos, energia amb capacitat de modificar el món físic… “Som amos del nostre propi univers”
No es tracta d’una ciència nova, sinó més aviat d’una altra manera de fer ciència, posant un èmfasi noètic, que permeti explicar més fenòmens naturals i que es basi en un paradigma científic nou, on la subjectivitat, la intuïció i l’esperit tinguin també el seu paper.
L’OBJECTIU consistiria en crear un sistema de coneixement similar -amb base empírica i refutable- sobre el reialme de l’experiència subjectiva. Les principals diferències amb la primera fase materialista són:
Es basa en l’experiència subjectiva i no pas en l’objectiva.
S’ocupa també de qüestions de valors i moral.
Es tractarà de redescobrir aquelles veritats que conformen el nucli espiritual de religions i moviments de pensament. També defensa la idea de què el nostre sistema de creences crea la nostra realitat, en un sentit molt més literal que al que ens té acostumats la psicologia convencional.
Confien en què la ciència noètica és el marc idoni per a solucionar les crisis de valors i d’identitat que caracteritzen el món actual, materialista per definició.
IONS (Institute of Noetic Sciences)
IONS és una organització situada en el nord de Califòrnia, que condueix i patrocina la investigació en els potencials i poders de la consciència , incloent les percepcions, creences, atenció, intenció, i la intuïció. S’ocupa de l’exploració dels fenòmens que han estat majorment ignorats per la ciència convencional.
Què és “Noètiques”?
La paraula “noètic” ve del grec nous. Es refereix al “coneixement intern”, un tipus d’accés intuïtiu consciència directa i immediata als coneixements més enllà del que està disponible per als nostres sentits i el poder de la raó. Exploració del cosmos “interior” de la ment (consciència, ànima, esperit) i com es relaciona amb el cosmos “exterior” del món físic.
L’institut explora la consciència des de tres perspectives:
(1) punt de vista en primera persona – Suport a les persones explorar i desenvolupar la seva pròpia consciència subjectiva .Èmfasi en el coneixement interior i la transformació personal .
(2) la segona persona del punt de vista – Explorar i donar suport les relacions de transformació i de la consciència intersubjectiva. Èmfasi en l’aprenentatge transformatiu i la saviesa col•lectiva.
(3) la perspectiva en tercera persona – Recollida de dades sobre l’objectiu correlats fisiològics de la consciència. Èmfasi en la comprensió científica.
2- (Capítol 49) Piràmide maçònica
A propòsit de la PIRÀMIDE MAÇÒNICA considerada com una “llegenda”, es planteja com entendre la paraula “LLEGENDA” i es defensa que ha d’interpretar-se com “mapa”, “clau de lectura”, “codi”. Com exemple d’error de traducció se cita aquesta referència a Moisès: «Quod cornuta esset facies sua»
«Et ignorabat quod cornuta facies sua ex consortio sermonis Domini» («I no sabia que el seu rostre estava encornat a causa del diàleg amb el Senyor»). A partir del segle XI, la iconografia occidental va representar a Moisès després de baixar per segona vegada del Sinaí lluint un front de la qual sobresortien unes banyes. Així ho va representar Miguel Àngel en la famosa escultura que s’ha convertit per a nosaltres en icona del Renaixement.
Es tracta d’un error de traducció i que sant Jeroni, que va traduir gairebé tota la Bíblia al llatí a la fi del segle IV, va llegir malament en Èxode 34:29 la paraula hebrea “qeren” i va interpretar que Moisès treia «banyes» on calia interpretar que treia «llamps de llum».
3 – (Capítols 49 i 50) Descripció d’un xifrat maçònic:
Criptografia: història de l’escriptura xifrada
4 – (Capítol 68) Malenconia I (Albert Durero, 1514)
Malenconia I és un dels tres gravats del
famós pintor alemany del Renaixement, que juntament amb El cavaller, la Mort i el Diable i San Jeroni en el seu gabinet, compon les Estampes Mestres. És considera l’obra més misteriosa de Durero i es caracteritza, com moltes de les seves obres, per la seva iconografia complexa i el seu simbolisme. És una composició al•legòrica que ha suscitat diverses interpretacions.
5 – (Capítol 70) Quadrat màgic
Un quadrat màgic és la disposició d’una sèrie de nombres sencers en un quadrat o matriu de forma tal que la suma dels nombres per columnes, files i diagonals principals sigui la mateixa, la constant màgica. Usualment els nombres emprats per a emplenar les caselles són consecutius, de 1 a n², sent n el nombre de columnes i files del quadrat màgic.
El quadrat màgic d’Alberto Durero està considerat el primer de les arts europees. En el quadrat d’ordre quatre s’obté la constant màgica (34) en files, columnes, diagonals principals, i en les quatre submatrius d’ordre 2 en les quals pot dividir-se el quadrat, sumant els nombres dels cantons, els quatre nombres centrals, els dos nombres centrals de les files (o columnes) primera i última, etc. i sent les dues xifres centrals de l’última fila 1514 l’any d’execució de l’obra.
Altres quadrats màgics Fascinants quadrats màgics
El quadrat màgic de Durero:
L’obra de Durero (Malenconia I, 1514) conté, en descripció de Dan Brown a El símbol perdut, “una figura pensant d’ales immenses asseguda davant un edifici de pedra i envoltada per la col•lecció d’objectes més dispar i estranya que es pugui imaginar: balances, un gos esquelètic, eines de fuster, un rellotge de sorra, diversos sòlids de forma geomètrica, una campana, un putto, un ganivet, una escala de mà…” I també un quadrat màgic que conté, oculta a l’última fila, la data d’execució de l’obra (15/14): 16 3 2 13 5 10 11 8 9 6 7 12 4 15 14 1 La particularitat dels quadrats màgics és que totes les files, columnes i diagonals sumen el mateix. En aquest cas, 34.
Dan Brown ho aprofita per reordenar les lletres d’un quadrat màgic irresoluble que ha trobat en una piràmide de pedra d’origen maçònic. L’enigma incomprensible fa: S O E U A T U N C S A S V U N J Llavors Longdon transcriu el quadrat màgic de Dureroal costat d’aquesta quadrícula de lletres, per tal d’assignar un número a cada lletra i poder generar una quadrícula nova disposant les lletres del codi maçònic en el nou ordre que assenyalava el quadrat màgic de Durero, del número 1 (la J de l’extrem inferior dret) al número 16 (la S de l’extrem superior esquerre). El nou quadrat queda així: J E O V A S A N C T U S U N U S
Es tracta d’un un ANAGRAMA
Un anagrama és un mot o una frase formats per la transposició de les lletres d’un altre mot o una altra frase. Per exemple, l’anagrama d’anagrama és amagaran.
“Jeova Sanctus Unus”
Isaac Newton i l’Alquímia
Newton va dedicar molts esforços a l’estudi de l’alquímia. Va escriure més d’un milió de paraules sobre aquest tema, cosa que va trigar a ser coneguda, ja que l’alquímia era il•legal en aquella època. Com alquimista, Newton va firmar els seus treballs com a Jeova Sanctus Unus: Jehovà únic sant, sent, a més un anagrama del nom llatinitzat d’Isaac Newton, Isaacus Neuutonus – Ieova Sanctus Unus.
6- (Capítol 85) Circumpunt i Rosacreu
En l’antic Egipte era el símbol de Ra, el déu del sol, i l’astronomia moderna encara s’ utilitza per a representar aquest astre. En la filosofia oriental encarna la visió espiritual del tercer ull, la rosa divina i el signe de la il•luminació. Els cabalistes ho utilitzen per a simbolitzar la corona, Kether, la sefirot superior i “el secret dels secrets”. Els primers místics ho cridaven l’ull de Déu, i és l’origen de l’ull que tot ho veu que apareix en el Gran Segell. Els pitagòrics ho usaven per a representar la mònada, la divina veritat, la prisca sapienta, la unió de ment i ànima.
El circumpunt, com molts altres símbols, té diferents significats i un dels més importants i destacats és la rosa alquímica, símbol de la perfecció.
Si situem la rosa en el centre de la creu creguem altre símbol: el rosacreu. Quan dos símbols s’uneixen, com en aquest cas, es diu símbol binari. Per tant la rosacreu, és la intersecció perfecta entre les dimensions de l’home i l’espiritualitat.
7 – (Capítol 78) sobre la tecnologia anomenada “Visió remota”
Implicacions científiques i espirituals de les habilitats psíquiques
Experiències properes a la mort
Reportatge El Pais (15/01/1984): La guerra psíquica
Les dues grans potències intenten dominar ciències o arts tan esotèriques com la percepció extrasensorial, la telepatia i la psicoquinesis, en nom de la defensa nacional.
8 – (Capítol 80) Numerologia
La numerologia és una creença. Afirma que existeixen nombres amb propietats particulars que poden incidir en la vida física o amagar missatges reveladors. Va néixer amb Pitàgores i va aplicar-es als textos sagrats, buscant màgia a les paraules divines (en el cas dels hebreus s’anomena guematria). A partir de la Il•lustració va passar a considerar-se majoritàriament com a superstició o pseudociència.
En numerologia, es diu que els nombres són un dels conceptes humans més perfectes i elevats. Segons els quals la practiquen, la numerologia és la disciplina que pretén investigar la «vibració secreta» d’aquest codi i ensenyen a utilitzar els nombres en el seu benefici, per mitjà de l’estudi de la seva influència sobre persones, animals, coses i esdeveniments.
L’any 530 a. C., Pitàgores, va desenvolupar en forma metòdica una relació entre els planetes i la seva «vibració numèrica». Va denominar-la “la música de les esferes“. Mitjançant el seu mètode de numerologia va descobrir que les paraules tenen un so que vibra d’acord amb la freqüència dels nombres com un aspecte més de l’harmonia de l’univers i les lleis de la naturalesa.
Còdex Bacon (o clau Baconiana) i el número 33
9 – (Capítol 106) El quadrat perfecte d’ordre vuit (Franklin)
L’inventor nord-americà, Benjamin Franklin, va trobar el quadrat màgic d’ordre 8 donat per:
- Cada ratlla suma 260
- Cada columna suma 260
- La primera meitat de qualsevol ratlla suma 130
- La segona meitat de qualsevol ratlla suma 130
- La primera meitat de cada columna suma 130
- La segona meitat de cada columna suma 130
- Els quatre nombres dels cantons més els quatre nombres del centre sumen 260
- La suma dels quatre nombres de qualsevol quadrat de 2 x 2 és 130
- Els quatre nombres d’una diagonal que puja més els quatre nombre de la diagonal respectiva que baixa sumen 260
10 – (Capítol 107) Experiment sobre el pes de l’ànima
En una entrevista publicada a El País Dan Brown respon a la pregunta: Què és la ciència noètica?
“Baula perduda entre la ciència moderna i l’antiga mística”, és el que estudia Katherine Solomon en el laboratori de Washington per a respondre a preguntes: Escolta algú les nostres oracions? Hi ha vida després de la mort? Tenim ànima?
Katherine ha descobert que la consciència és una forma d’energia. Robert Langdon, és escèptic, però Katherine presenta proves: el seu laboratori ha pesat l’ànima d’un mort. I altra dona, Sato, dicta una altra lliçó fonamental: quan un alt funcionari de la CIA li parli de seguretat nacional, “deixi’s totes les imbecil•litats a Cambridge”, senyor Langdon.
11 - (Capítol 112) Per-fluorocarboni oxidat
Aquesta tècnica és el fruit dels esforços de la medicina moderna per a facilitar la respiració dels nens prematurs, retornant-los a un mitjà aquós semblant al ventre matern. Després de nou anys dintre de l’úter matern, els pulmons humans no troben estrany estar plens de líquid.
- Respirar líquid oxigenat, en lloc dels habituals hèlix o tremix, li permet a la persona bussejar fins a profunditats majors, sense risc de patir síndrome de descompressió.
- També aplicable en la força aèria, pilots proveïts d’un aparell de respiració liquida, en lloc de l’ampolla d’oxigen tradicional, poden resistir majors forces gravitatòries de l’habitual, perquè el liquido reparteix de manera més uniforme que el gas la força de gravetat entre tots els òrgans interns.
A la pel•lícula The Abbys, del director James Cameron, es pot comprovar com l’actor principal, al descendir a grans profunditats, respira un liquido ric en oxigen, en concret una emulsió oxigenada de fluorocarboni, que entolla totalment els seus pulmons. Aquesta idea, que sembla només de ciència-ficció, des del punt de vista científic no és del tot menyspreable.
Al capítol 108 podem llegir:
“La ment de Robert Langdon flotava en un abisme il•limitat: sense llum, sense sons, sense sensacions. Només un buit infinit i silenciós. Suavitat. Ingravidesa. S’havia alliberat del seu cos; ja no sentia lligams. El món físic havia deixat d’existir. El temps, també. S’havia convertit en consciència pura…, en substància pensant immaterial, suspesa en el buit d’un bast univers.”
12 – (capítol 57) RELACIÓ PARE-FILL:
Zachary Solomon, reclús 37 a la presó de Soganlik (Istanbul) per un tema de drogaaddicció. El pare pot alliberar-lo però opta per deixar-lo allí com a mesura de rehabilitació. El fill considera que el seu pare l’ha assassinat. Es converteix en Andros Dareios i més tard en Mal’akh.
Mal’akh, ha segrestat a Peter Solomon per obligar-lo a lliurar-li el gran secret que gelosament guarda la Maçoneria. Destaca també per haver infringit diversos atacs previs a la família del segrestat, duent-la a la seva pràctica destrucció.
En una entrevista es planteja a l’autor aquestes preguntes:
- En aquest llibre planteja el dilema entre pare i fill. Escriu sobre un mal fill o sobre un mal pare?
- Quan ets un escriptor, i un escriptor de ficció com sóc jo, et poses en la mentalitat del personatge. Em dic, ok, Peter Solomon té un fill problemàtic, i vol donar-li una lliçó, el que és molt noble. Però des del punt de vista del fill, que pensa que és el seu propi pare qui el deixa en la presó, la qüestió es veu d’altra manera, al contrari. Això és el que ho fa interessant. Ningú té la raó, existeix una gran zona entre el correcte i l’erroni.
- Sí, però que un pare no faci el possible per treure al seu fill de la presó.
- Creu que és molt forta la conducta de Peter Solomon?, vostè hauria ajudat al seu fill? (…) El que necessitaríem saber és que, si ajuda al seu fill, llavors es matarà a si mateix amb les drogues. Per això ho deixa a la presó, pensa que aquí està més segur i aprendrà la lliçó. És com donar-li una bufetada i dir-li “aixeca’t”. És difícil, és una qüestió ètica.
13 – (Capítol 119): el ganivet d’Akedà
Ara… el pare ha de sacrificar el seu fill.. per oferir el seu bell cos als déus… Ofrena del seu ésser que establiria el seu lloc a la jerarquia dels dimonis…
14 – (Capítol 121): “el que fem només per a nosaltres mor amb nosaltres; el que fem pels demés i pel món roman i és immortal”. (Albert Pike)… “El secret és com morir”. Mal’akh vol donar en ofrena el seu cos immolat per la ma esquerra del seu pare.
15 – (Capítol 130): “En el principi va ser el Verb”
“La paraula il·luminarà el camí”
Paraules valuoses dels grans savis (Buda, Jesús, Mahoma, Zoroastro i molts més)… Llibres sagrats… La PARAULA.
“El temps és un rio… i els llibres són els vaixells. Molts volums parteixen per aquest corrent, però encallen i es perden en les seves sorres. Solament uns pocs, molt pocs, resisteixen la prova del temps i viuen per beneir els segles successius.”
RECORREGUTS:
Entre les teories recollides per Dan Brown en aquest llibre destaca l’inclusió de símbols maçònics dintre del traçat de la capital d’Estats Units, el pla original dels quals va ser dissenyat per l’arquitecte francès Pierre L’Enfant en 1791.
La narrativa de “El símbol perdut” detecta estrelles de cinc puntes, o pentagrames, en el mapa del Districte de Columbia amb l’ajuda de línies imaginàries entre les seves places i edificis emblemàtics.
És veritat que alguns maçons van tenir un paper destacat en la construcció de Washington, que la ciutat té ara 36 lògies i que alguns símbols poden ser trobats a petita escala. Però no hi ha un secret missatge maçònic inserit en el traçat original de la ciutat, començant pel fet de L’Enfant no era maçó.
Entre els grans escenaris d’aquesta ruta masónica, figuren algunes de les atraccions turístiques clàssiques de la ciutat, com la Washington National Cathedral, el memorial a George Washington, o el Capitoli. També està la trama urbanística de la ciutat, la biblioteca del Congrés, el paratge preferit de Brown, doncs la considera “la millor biblioteca del món”.
Un passeig pel Washington de Brown podria començar en la Casa del Temple, que desemboca en la Casa Blanca. Aquest temple maçònic, on transcorre el primer capítol, és un edifici, per a citar la descripció de Brown, “una rèplica d’un temple precristià, el temple del Rei Mausulus, el mausoleu original, un lloc al que ser dut després de mort”.
A uns deu quilòmetres d’aquí es troba Alexandria, en l’estat de Virginia, a l’altra riba del riu Potomac. Sobre un pujol en el vessant del qual estan inscrits els símbols de la maçoneria, una esquadra i un compàs amb la lletra Genmedio, s’eleva el Memorial Nacional a George Washington.
De retorn a Washington, i després de deixar enrere el monument a Washington, l’obelisc -altre escenari essencial en la novel•la- en el National Mall, l’avinguda central de la capital, s’eleva el Capitoli.
Catedral Memorial
Casa del Temple Biblioteca del Congres
Capitolio Obelisc
Algunes preguntes formulades a Dan Brown:
- Com descriuria “El símbol perdut”?
- És una mirada a l’Amèrica secreta, a la societat dels maçons, i una exploració d’una nova i molt real ciència anomenada noètica. És una barreja del molt antic i d’allò més nou. I de fet la ciència moderna no fa més que servir d’eco a bona part de la filosofia antiga.
(…)
- Parla del poder ocult i del poder del pensament. En aquest llibre exposa la teoria de la noètica, la idea que si els pensaments coincideixen es produeix una translació física, una modificació de la realitat. Ho accepta de bo de bo?
- Si m’ho hagués preguntat fa sis anys hauria respost que no, que és una bogeria. Ara, després de passar sis anys investigant aquest llibre, investigant científicament, crec que és absolutament cert. En els pròxims deu anys, la ciència transformarà de forma dramàtica el que pensem sobre la ment humana. El que ocorre avui serà vist com una època fosca.
(…)
- Quins problemes li donarà aquesta novel•la?
- Que puguis canviar el món amb la força del teu pensament és una idea revolucionària. I també ho és que puguem crear una nova realitat si unim els nostres pensaments i ens concentrem en això.
- Sona a *xerrameca esotèrica”.
- Sí, això diran moltes persones. Però en cinc anys, molta gent em donarà la raó.
AMPLIACIÓ:
33 CLAVES PARA DESCIFRAR EL SÍMBOLO PERDIDO
Beyer, Thomas R.
En les novel•les de Donen Brown, Robert Langdon, ha de desentrenar els enigmes als quals s’enfronta. No obstant això, molts d’aquests indicis pertanyen a l’esoterisme i a les ciències ocultes. Aquesta guia de lectura és ideal per a comprendre millor l’univers narratiu creat per Donen Brown, descobrir els seus secrets i apassionant simbologia. En aquest llibre es destaquen 33 temes claus, complementats amb 133 adreces d’Internet i 33 il•lustracions.
