El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d’Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment. Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi).
Hem fet una selecció de fragments de dos discursos significatius:
Discurs final de “El Gran Dictador” (Charles Chaplin)
Ho sento, però jo no vull ser un emperador, aquest no és el meu ofici. No vull governar ni conquistar a ningú, sinó ajudar a tots si fos possible(…) Hem d’ajudar-nos els uns als altres(…) Els éssers humans som així, volem fer feliços els altres. No volem odiar, ni menysprear a ningú. En aquest món hi ha lloc per tothom. La bona terra és rica i pot alimentar a tots els éssers.
El camí de la vida és lliure i bonic, però l’hem perdut. La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha aixecat barreres d’odi, ens ha empentat fins a la misèria i les matances. Hem progressat molt de pressa, però ens hem empresonat a nosaltres mateixos…L’odi dels homes passarà, cauran els dictadors i el poder que van treure al poble es reintegrarà al poble, i, així, mentre l’home existeixi, la llibertat no decaurà.
(…) no us rendiu a aquests homes que, en realitat, us menyspreen, us esclavitzen, reglamenten les vostres vides i us diuen el que heu de fer, de pensar i de sentir. No us entregueu a aquests individus inhumans. Vosaltres no sou màquines, no sou ramat, sou homes!
(…) En nom de la democràcia, fem servir aquest poder, actuem tots units. Lluitem per un món nou, digne i noble que garanteixi als homes una feina, a la joventut un futur i a la vellesa seguretat. Els dictadors són lliures només ells, però esclavitzen el poble. Lluitem ara per fer realitat les promeses. Tots a lluitar per alliberar el món, per enderrocar barreres nacionals, per eliminar l’ambició, l’odi i la intolerància. Lluitem pel món de la raó, un món on la ciència, on el progrés ens condueixi a tots a la felicitat. (…) en nom de la Democràcia, hem d’unir-nos tots.
El Gran dictador (The Great Dictator) és una pel·lícula dirigida l’any 1940 per Charles Chaplin. És una paròdia del nazisme i dels dictadors Hitler i Mussolini. A l’escena final, Chaplin surt del seu personatge i parla al públic en primera persona, enaltint els valors més nobles de l’home, convertint la pel·lícula en un missatge de pau i llibertat.
Martin Luther King: Jo he somiat
Jo tinc un somni: que els homes, un dia, s’aixecaran i comprendran d’una vegada que han estat fets per viure junts com a germans.
Jo he tingut un somni aquest matí que, un dia, cada negre d’aquest país, cada home de color de qualsevol lloc del món, serà jutjat per la seva vàlua personal i no pel color de la seva pell, i que tots els homes respectaran la dignitat de la persona humana.
Jo tinc un somni també que, un dia, els ventres buits es podran omplir, que la fraternitat serà quelcom més que uns mots al final de la pregària, que serà el tema principal de l’ordre del dia dels governs.
Jo he tingut un somni que, un dia, la justícia brollarà com l’aigua i l’honradesa com el gran torrent.
I també d’una cançó: Bob Dylan
