Saviesa grega arcaica
Jaume Pòrtulas i Sergi Grau
Editorial: Adesiara Editorial
SUMMA AETATIS, 2012
Un volum que recull fragments i testimonis comentats de la Grècia arcaica: “Anem en contra de la visió tradicional que estableix que va haver-hi un pas del mite al logos”
És un volum que recull per primer cop la traducció i el comentari dels testimonis i els fragments dels savis de la Grècia arcaica a partir de les edicions crítiques més actuals. Es tracta d’un conjunt de 80 pensadors i poetes que van viure des de les acaballes del segle VII fins al primer terç del segle V aC. Així queden recollits des del poeta més antic del qual es té coneixement, Alcmà d’Esparta, fins a altres noms més coneguts, com ara Heràclit i Parmènides, passant pels llegendaris Orfeu i Pitàgores. L’obra d’aquests autors anomenats “presocràtics”, que ha arribat fins als nostres dies de manera fragmentària i contaminada per pàtines d’interpretacions successives, va ser el punt de partida a partir del qual van bastir el seu pensament filòsofs cabdals en la història com són Plató (que recull en els seus diàlegs les ensenyances de Sòcrates) i Aristòtil.
Jaume Pòrtulas i Sergi Grau han treballat durant quatre anys per elaborar aquesta compilació que pretén sacsejar la manera com s’han considerat fins ara aquests pensadors. “Anem en contra de la visió tradicional que estableix que va haver-hi un abans i un després de Sòcrates, l’anomenat pas del mite al logos, la fórmula de Wilhelm Nestle que va fer carrera”, explica Pòrtulas. El professor apunta que aquesta visió “reductiva i antihistòrica” és producte de la filologia alemanya dels anys vint del segle passat, que es va construir amb una orientació política: “Bevia d’aquella visió evolutiva segons la qual els pobles antics tenien un pensament màgic, mentre que els grecs instaurarien la raó. És clar, els alemanys es consideraven els hereus del miracle grec”.
Els autors destaquen la manera com s’ha constituït el “relat”, i ho han fet “autor per autor, incrustant els textos”, que es poden trobar en català i en l’original grec. Pel que fa a les “unitats textuals”, poden ser o bé testimonis (quan un pensador atribueix un pensament a un altre) o bé fragments (quan el text s’atribueix directament a un autor).
L’obra s’adreça a un públic ampli interessat pel món grec. “Hem intentat donar moltes explicacions per fer-ho comprensible a tots els lectors”, puntualitza Grau.
