L’Àgora (del grec αγορά, mercat) fou la plaça pública de les ciutats-estat gregues (polis). Era el centre cultural, comercial i polític. Les asemblees de ciutadans es realitzaven al mateix recinte. Sorgeix rera la caiguda de la civilització micènica i pel segle VIII aC són una característica essencial de tota polis. La més famosa és l’àgora d’Atenes.
Les primeres àgores les van convocar els reis o els caps més distingits i Homer per exemple esmenta l’àgora d’Aquil·les a Troia. En general els grecs construïen les àgores en forma quadrada, amb pòrtics, columnates i galeries per passejar. L’Àgora d’Atenes era travessada diagonalment per la Via de les Panatenees que s’iniciava al santuari d’Eleusis i menava directament a l’Acròpoli d’Atenes.
Espai obert, franquejat per una acumulació d’edificis públics. Amb el temps, fou adquirint diverses funcions: era, entre d’altres, el lloc on els atenesos es reunien per discutir llurs lleis i decidir el futur polític de la ciutat, el qual solia recolzar en les mans d’aquells que dominessin millor l’oratòria, l’art de convèncer. La filosofia de Sòcrates, o, amb més exactitud, els diàlegs platònics li donaren a la forma de pensar occidental unes bases nascudes al si d’un grup d’amics de la sofia (saviesa) que s’oposaven a aquella democràcia, que deixava el futur de la ciutat en mans de sofisticats oradors i demagogs (Sofistes).
