“AMICUS PLATO, SED MAGIS AMICA VERITAS“ LA VERITAT COM A VALOR SUPREM:
En el seu llibre “Ètica a Nicòmac”, critica Aristòtil la teoria de les formes del seu mestre Plató i conclou l’al·legat amb una frase que s’hauria de fer famosa en la seva versió llatina: “amicus Plato, sed magis amica veritas (“sóc amic de Plató, però més amic de la veritat“).Va ser citada per Ammonio en la seva obra “La vida d’Aristòtil”.
Aristòtil, que era deixeble de Plató, admirava al seu mestre, la profunditat dels seus pensaments i dels seus raonaments filosòfics, la correcció moral de la seva vida i dels seus sentiments, però jutjava més important la recerca de la veritat en les seves múltiples formes.
Ètica a Nicòmac: llibre primer
De la Idea general de la felicitat. Crítica del concepte platònic de bé:
“…Pot ser serà millor considerar l´aspecte universal del bé i preguntar-nos pel seu
sentit. Una recerca que, certament, ens resultarà delicada, perquè són els nostres amics els que han formulat (la teoria de) les idees. Tal volta, però, semblaria que és millor i que, sobretot tractant-se de filòsofs, cal arribar fins a la refutació del que és nostre si és per salvar la veritat: totes dues coses essent-nos cares, el que és de llei és honorar preferentment la veritat…”
(“Amicus Plato, sed magis amica veritas”. Aristòtil ha pogut prendre-ho del seu mestre mateix, perquè Plató, excusant-se de criticar a Homer, diu: es deuen més miraments a la veritat que a un home. República, llib. X)
Ética a Nicómaco (obra completa) “Amicus Plato, quia amica veritas“
Capítulo LI: CARTA DE DON QUIJOTE DE LA MANCHA A SANCHO PANZA, GOBERNADOR DE LA ÍNSULA BARATARIA:
“…Un negocio se me ha ofrecido, que creo que me ha de poner en desgracia destos señores; pero aunque se me da mucho, no se me da nada, pues, en fin en fin, tengo de cumplir antes con mi profesión que con su gusto, conforme a lo que suele decirse: «Amicus Plato, sed magis amica veritas». Dígote este latín porque me doy a entender que después que eres gobernador lo habrás aprendido. Y a Dios, el cual te guarde de que ninguno te tenga lástima.”
(adagio clásico que se empleaba cuando se debía decir o hacer algo que podía resultar molesto a alguien a quien se estaba obligado por respeto o jerarquía)
Newton afirma que ell és “amicus Plato, amicus Aristoteles, magis amica veritas.” (Mariano Moreno Villa, Filosofía, Ed. MAD, vol III, p. 568).
BIBLIOGRAFIA:
J.M. Carretero, “Amicus plato, sed magis amica veritas” (sobre el conflicto amistad-verdad), en el estudio Diálogo filosófico, vol. 6 n° 18, Madrid, 1990, p. 392-400.
Léonardo Taran, “Amicus Plato sed magis amica veritas”. From Plato and Aristotle to Cervantes ” en Antike und Abendland Berlin, vol. 30 n° 2, 1984, p. 93-124.
José Mota: Platón vs Aristóteles
José Mota: Mercadillo filosófico
