Filosofia

“Mens sana in corpore sano” és una cita de Décimo Junio Juvenal. El sentit original d’aquesta cita és la necessitat d’un esperit equilibrat en un cos equilibrat.

 INVICTUS

Rafa Nadal: Wimbledon 2010

Sudàfrica juny 2010

Alberto Contador: 3r Tour de França (2010)

Cerimònia d’inauguració dels Europeus d’Atletisme de Barcelona 2010

 Les dones i les filosofies.
Conxa Llinàs, Anna Masó, M. José Sánchez
Gènere i pensament occidental. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2002.

Llibre amb la voluntat de divulgar la vida i l’obra d’algunes pensadores que van ser figures cabdals en l’època que els va tocar viure, però que han vist minimitzada o silenciada la seva existència durant molt de temps a causa del biaix androcèntric que ha dominat (i domina, en molts aspectes) la filosofia occidental.

Hi veiem desfilar, ordenades cronològicament i classificades en tres grans etapes (La Grècia clàssica, l’hel•lenisme i l’època medieval, El Renaixement i la Il•lustració i L’època contemporània), Aspàsia de Milet (470 aC- 410 aC), Caterina d’Alexandria (280-307), Hipatia d’Alexandria (370-415), Hildegarda de Bingen (1098-1179), Heloïsa del Paràclit (1101-1164), Christine de Pizan (1364-1430), Teresa d’Àvila (1515-1582), Marie de Gournay (1565-1645), Mme. de Sevigné (1626-1696), Olympe de Gouges (1748-1793), Mary Wollstonecraft (1759- 1797), Flora Tristan (1803-1844), Concepción Arenal (1820-1893), Rosa Luxemburg (1871-1919), Rosa Sensat (1873-1961), Clara Campoamor (1888-1972), Edith Stein (1891-1942), Frederica Montseny (1905-1994), Hannah Arendt (1906-1975), María Zambrano (1904-1991), Simone de Beauvoir (1908-1986), Simone Weil (1909- 1943) i Maria Aurèlia Capmany (1918-1991).

El llibre consta de 24 apartats dedicats a 24 pensadores. Cada apartat conté dades biogràfiques, un resum de l’obra de l’autora en qüestió, una selecció de textos, fotografies de les pensadores o d’alguns indrets significatius en les seves vides i una bibliografia bàsica.

La lectura cronològica de les biografies femenines ens permet resseguir la història de la lluita de les dones per veure reconeguts els seus drets i ens proporciona dades sobre la situació de les dones en el seu temps. Per exemple, hi podem llegir el final tràgic d’algunes d’elles, propiciat per circumstàncies ben diverses, però sovint determinades pel seu sexe. Com Caterina d’Alexandria, que disputà amb 50 eminents filòsofs pagans del seu temps i els convertí al cristianisme i que va morir màrtir poc després. O Hipatia d’Alexandria, filòsofa, matemàtica i astrònoma que fou violada i lapidada per un grup de fanàtics. O la revolucionària francesa Olympe de Gouges, que morí guillotinada. O Rosa Luxemburg, teòrica i activista destacada del marxisme revolucionari que va ser assassinada i llançada a un canal. O Edith Stein, filòsofa alemanya d’origen jueu que es convertí al catolicisme i que morí en un camp de concentració nazi.

De la mà d’aquestes filòsofes podem comprendre que la filosofia no és única i que implica diferents disciplines; que els seu plantejaments no passen de moda i que existeixen les moltes aplicacions pràctiques que es poden fer a partir dels seus pensaments. Anar a les arrels del pensament d’aquestes il•lustres dones és una tasca educadora.perquè permet adonar-nos que, al llarg de la història, el pensament filosòfic ha estat practicat indistintament per homes i dones, malgrat que les dones van tenir moltes més dificultats per accedir al saber, publicar i difondre el conjunt de les seves obres i reflexions.

Si vols aprofundir

Les dones i la Filosofia (Adela Cortina)

Dones filòsofes

Dones de ciència rellevants

Mostra de fotofilosofia
Eines per a l’aprenentatge del filosofar
 
Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2009 (UNESCO, 19 de novembre) es convoca per tercera vegada la Mostra de fotofilosofia. Es tracta de promocionar el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els seminaris de Filosofia dels IES. L’objectiu és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.

La mostra es continuarà celebrant anys successius.

Us convidem a participar-hi.

TEXTOS EN FAVOR DE LA FILOSOFIA

Volvamos a Sócrates.
Los atenienses le dijeron que el pensar era subversivo…
que el viento del pensar es un tornado que barre todos los signos establecidos en que se apoyan los hombres para orientarse, causa el desorden en las ciudades y confunde a los ciudadanos.
Y aunque Sócrates niegue que el pensar corrompa, no pretende tampoco que haga a nadie mejor.
Despierta del sueño, y esto le parece un gran bien para la ciudad.
Pero no dice que comenzó tal examen crítico por convertirse en tan gran benefactor.
En lo que a él respecta, todo lo que se puede decir es que una vida privada del pensar sería carente de sentido, incluso aunque el pensamiento no proporcione a los hombres la sabiduría o no les proporcione las respuestas a las propias cuestiones del pensar.
El sentido de lo que Sócrates hacía estaba ya en la misma actividad. O, por ponerlo en otras palabras: pensar y estar auténticamente vivo es lo mismo.
Hannah Arendt, La vida del espíritu (1971)

L’ètica tracta sobre aquelles decisions que més ens importen. I l’ètica forma part de la filosofia.
L’antropologia tracta sobre allò que som. I l’antropologia és una part de la filosofia.
L’epistemologia tracta sobre l’origen i límits del coneixement. I l’epistemologia és una part de la filosofia.
La lògica tracta de les formes de raonament. I la lògica és una part de la filosofia.
La filosofia política tracta dels principis de justícia i de les formes d’organització política. I la filosofia política és una part de la filosofia
L’ontologia tracta sobre la consistència del que anomenem realitat. I l’ontologia és una part de la filosofia, Punts suspensius.
Jordi Beltran

“Que ningú, pel fet de ser jove no dubti a filosofar, ni per haver arribat a la vellesa no es cansi de filosofar. Ja que, per assolir la salut de l’ànima, mai no s’és ni massa jove ni massa vell.
Aquell que diu que encara no li ha arribat l’hora, o que ja li ha passat l’edat de filosofar, és com el que diu que per a la felicitat no ha arribat encara el moment, o bé que ja li ha fugit.
Per tant, han de filosofar el jove i el vell.
El vell perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats.
El jove perquè pugui ser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront del futur.
Ens cal meditar, doncs, sobre les coses que ens reporten felicitat, ja que si posseïm la felicitat, ja ho tenim tot, i si ens manca la felicitat, fem tots els possibles per posseir-la.”
Epicur: Carta a Meneceu

Pensar, pensar
Creo que en la sociedad actual nos falta filosofía. Filosofía como espacio, lugar, método de reflexión, que puede no tener un objetivo concreto, como la ciencia, que avanza para satisfacer objetivos. Nos falta reflexión, pensar, necesitamos el trabajo de pensar, y me parece que, sin ideas, no vamos a ninguna parte.
J.Saramago: Revista del Expresso, Portugal (entrevista), 11 de octubre de 2008

Pots afegir-hi algun altre text que incideixi en la necessitat de pensar

Exigencia estética y compromiso ético

El escritor José Saramago, fallecido a los 87 años en Lanzarote, fue poeta antes que novelista y antes que poeta, pobre.

Artículo El País

Pensar, pensar
Creo que en la sociedad actual nos falta filosofía. Filosofía como espacio, lugar, método de reflexión, que puede no tener un objetivo concreto, como la ciencia, que avanza para satisfacer objetivos. Nos falta reflexión, pensar, necesitamos el trabajo de pensar, y me parece que, sin ideas, no vamos a ninguna parte.
Revista del Expresso, Portugal (entrevista), 11 de octubre de 2008

Cosas hechas
En el fondo, todos tenemos necesidad de decir quiénes somos y qué es lo que estamos haciendo y la necesidad de dejar algo hecho, porque esta vida no es eterna y dejar cosas hechas puede ser una forma de eternidad.
Nosotros somos sobre todo la memoria que tenemos de nosotros mismos,
La Provincia, Las Palmas de Gran Canaria, 20 de julio de 1997

Libros
Empezar a leer fue para mí como entrar en un bosque por primera vez y encontrarme de pronto con todos los árboles, todas las flores, todos los pájaros. Cuando haces eso, lo que te deslumbra es el conjunto. No dices: me gusta este árbol más que los demás. No, cada libro en que entraba lo tomaba como algo único.
El País Semanal, Madrid, 29 de noviembre de 1998

El silencio
Probablemente está hecho de suspiros el silencio que precede al silencio del mundo.
De Cuadernos de Lanzarote, Diario IV, Alfaguara

Babel
Todos los diccionarios juntos no contienen ni la mitad de los términos que necesitaríamos para entendernos unos a otros.
De El hombre duplicado, Alfaguara, p. 159

Educar para la paz
Resulta mucho más fácil educar a los pueblos para la guerra que para la paz. Para educar en el espíritu bélico basta con apelar a los más bajos instintos. Educar para la paz implica enseñar a reconocer al otro, a escuchar sus argumentos, a entender sus limitaciones, a negociar con él, a llegar a acuerdos. Esa dificultad explica que los pacifistas nunca cuenten con la fuerza suficiente para ganar… las guerras.
“Israel es rentista del Holocausto”, en ¡Palestina existe!, Madrid, Foca, 2002

Aprendamos el rito
Pon en la mesa el mantel adamascado,
Trae las rosas más frescas del jardín,
Echa vino en la copa, corta el pan,
Con el cuchillo de plata y de marfil.
Alguien ha venido a sentarse a tu mesa,
Alguien a quien no ves pero presientes.
Cruza las manos en el regazo, no preguntes:
En las preguntas que haces es donde mientes.

Prueba después el vino, come el pan,
Rasga la palma de tu mano con el tallo agudo,
Lleva las rosas a tu frente, cubre los ojos,
Cumpliste el ritual, lo sabes todo.
De Poesía completa, Alfaguara, p. 143

Cada vez más solos
Creo que todos nosotros debemos repensar lo que estamos haciendo. Bien está que nos divirtamos, que vayamos a la playa, a la fiesta, al fútbol, que esta vida son dos días, y quién venga detrás que cierre la puerta. Pero si no nos decidimos a mirar el mundo gravemente, con ojos severos y evaluadores, lo más seguro es que nos quede un día solo por vivir, lo más cierto es que dejaremos la puerta abierta a un vacío infinito de muerte, oscuridad y fracaso. 186
“Cada vez más solos”, de De este mundo y del otro, Editorial Ronsel, 1997, p. 186

Minutos, días
Todos los días tienen su historia, un solo minuto daría para contar durante años, el mínimo gesto, el desbroce minucioso de una palabra, de una sílaba, de un sonido, por no hablar ya de los pensamientos, que es cosa de mucha enjundia pensar en lo que se piensa, o se pensó, o se está pensando, y qué pensamiento es ese que piensa el otro pensamiento, no acabaríamos nunca.
De Levantado del suelo, Alfaguara, p. 79

Momentos
Hay momentos así en la vida: se descubre inesperadamente que la perfección existe, que es también ella que viaja en el tiempo, vacía, transparente, luminosa y que a veces (raras veces) viene en nuestra dirección, nos rodea durante breves instantes y continúa hacia otras parajes y otras gentes.
De Manual de pintura y caligrafía, Alfaguara, p. 252

Un descanso en el camino
El viajero es feliz. Nunca en la vida ha tenido tan poca prisa. Se sienta al borde de uno de estos sepulcros, acaricia con las puntas de los dedos la superficie del agua, tan fría y tan viva, y, por un momento, cree que va a descifrar todos los secretos del mundo. Es una ilusión que lo asalta de muy de tiempo en tiempo, no se lo tomen a mal.
De Viaje a Portugal, Suma de Letras, p. 322

Catorce de junio
Cerremos esta puerta.
Lentas, despacio, que nuestras ropas caigan
Como de sí mismos se desnudarían dioses.
Y nosotros lo somos, aunque humanos.
Es nada lo que nos ha sido dado.
No hablemos pues, sólo suspiremos
Porque el tiempo nos mira.
Alguien habrá creado antes de ti el sol,
Y la luna, y el cometa, el espacio negro,
Las estrellas infinitas.
Ahora juntos, ¿qué haremos? Sea el mundo
Como barco en el mar, o pan en la mesa,
O el rumoroso lecho.
No se alejó el tiempo, no se fue. Asiste y quiere.
Su mirada aguda ya era una pregunta
A la primera palabra que decimos:
Todo.
De Poesía completa, Alfaguara, pp. 636-637

Despedida
Dice el refrán que no hay bien que cien años dure ni mal que perdure, sentencia que le sienta como un guante al trabajo de escritura que acaba aquí y a quien lo hizo. Algo bueno se encontrará en estos textos, y por ellos, sin presunción, me felicito, algo mal habré hecho en otros y por ese defecto me disculpo, pero sólo por no hacerlos mejor, que diferentes, con perdón, no podrían ser. Es conveniente que las despedidas siempre sean breves. No es esto un aria de ópera para poner ahora un interminable adio, adio. Adiós, por tanto. ¿Hasta otro día? Sinceramente, no creo. Comencé otro libro y quiero dedicarle todo mi tiempo.

El único cielo
Aparte de la conversación de las mujeres, son los sueños los que sostienen al mundo en su órbita. Pero son también los sueños los que le ponen una corona de lunas, por eso el cielo es el resplandor que hay dentro de la cabeza de los hombres, si no es la cabeza de los hombres el propio y único cielo.
De Memorial del Convento, Alfaguara, 2003, p. 123

Clam a favor de la Filosofia a Igualada (2010)

Els professors de filosofia reclamem recuperar el prestigi de l’assignatura
És el tercer any que es convoca una concentració amb el mateix objectiu, després de les realitzades a Barcelona i Girona. L’any que ve la reunió serà a Mataró.

Des de diferents organismes es reivindiquen més hores lectives per l’àrea de filosofia al segon cicle d’ESO i al Batxillerat. Considerem que el temps destinat a l’ensenyament de la filosofia s’ha d’igualar al que tenen altres matèries.

Reclamem que es doti l’assignatura de filosofia de tres hores setmanals de classes a primer de Batxillerat i de quatre a segon. També exigim que sigui considerada una matèria imprescindible i obligatòria a la selectivitat. La petició ja ha arribat a la Conselleria i al Ministeri d’Educació.

El Parlament de Catalunya ha reconegut (Resolució 951/VI de 2001) que “la filosofia palesa els vincles entre els diferents àmbits del coneixement en la seva doble dimensió cultural, la humanística i la científica”. El tronc comú humanístic és un eix bàsic per a estructurar un bon Batxillerat.

La importància de la filosofia en la formació: els docents reclamem que l’assignatura recuperi pes, ja que està patint un “progressiu ofec i menyspreu”. en l’actual currículum, tant pel que fa a la reducció d’hores lectives com al tractament que es rep. En concret, l’ètica i el coneixement del pensament dels principals autors requereix un tractament acadèmic seriós.

Ens adherim a accions prèvies com:
El document de l’Associació Ad-Hoc (desembre de 2007) per a dignificació de la Filosofia , La taula reivindicativa de la “Plataforma en defensa de la filosofia de Madrid i Castilla La Mancha” (2009), juntament amb la Plataforma estatal.
El manifest de l’ADEF i de les altres iniciatives per la dignitat i rellevància de la Filosofia a la Secundària promogudes en diferents Comunitats autònomes.
El Manifest de Girona (2009)

la Filosofia una escola de llibertat: La UNESCO i diferents agències internacionals reconeixen l’estreta vinculació entre l’educació filosòfica i el respecte dels drets humans i les llibertats públiques i personals arreu del món.

Per tot això
Demanem que es recuperi la denominació Ètica (4t d’ESO) i Filosofia (1r de Batxillerat) per les matèries que la LOE anomena “Educació eticocívica” i “Filosofia i ciutadania”, respectivament, i que s’assignin exclusivament a docents de l’especialitat de Filosofia.
Per a poder desenvolupar adequadament la Filosofia de 1r de Batxillerat, es doti aquesta matèria amb 3 hores setmanals .
Que la Història de la Filosofia (2n de Batxillerat) compti amb 4 hores setmanals, com les altres matèries d’aquest curs terminal, i sigui considerada una àrea imprescindible i obligatòria a les Proves d’Accés a la Universitat.

Manifest de Girona (abril de 2009)

Manifest d’Igualada (abril de 2010)

Adhesions: si vols, pots donar el teu suport al Manifest fent clic a la imatge

Els que ja han signat

Més informació:
• TV3 i al Canal 3cat24
• Avui
• El Punt (dia 13)
• La Malla

L’ésser humà es desconeix a si mateix  És un pensament que descansa en una voluntat fonamental de coneixement que sempre ha acompanyat a Nietzsche.

L’origen dels conceptes de bé i de mal que utilitza la cultura occidental. L’home es va inventar els judicis de valor moral basats en la distinció entre el bé i el mal.

S’entén per «genealogia» la reconstrucció, en forma d’hipòtesi, de les circumstàncies i finalitat amb què va aparèixer per primer cop la distinció entre el bé i el mal,

Nietzsche també entén la genealogia de la moral com a mitjà per fer una valoració filosòfica crítica de la moral que tradicionalment s’ha defensat públicament a Occident. Subratllava els instints de compassió, autonegació, autosacrifici i no-egoisme. Nietzsche rebutja aquesta filosofia moral perquè representa un no a la vida i a un mateix, i això és el símptoma més evident de la decadència de la cultura europea.

Cal fer, doncs, una crítica radical dels valors morals heretats, dubtant que tinguin realment el valor que se’ls atribueix. Acaba afirmant que allò que és tingut tradicionalment per èticament bo no és superior de cap manera a allò que és tingut per pervers. El bé no és més favorable, útil o profitós que el mal. Al revés: la defensa dels valors tradicionals ha impedit a l’home desenvolupar tota la seva potencialitat i magnificència vitals.

Cal conèixer la història real que ha seguit la moral, el conjunt de valoracions morals. I cal una metodologia nova per investigar aquesta història, o sigui, una genealogia.

La forma aforística amb què escriu resulta difícil als lectors del seu temps. Aconsella fer el que no fa l’home modern: practicar la lectura com a art de la interpretació d’aforismes, cosa que no és possible sense rumiar.

Primera dissertació

Segona dissertació

Utilitarisme I Liberalisme

El liberalisme és el marc general de l’utilitarisme,
John Stuart Mill, per la seva banda, no fou estrictament un liberal sinó més aviat un radical demòcrata o un reformista; tenia una gran simpatia per les formulacions del socialisme fabià i era partidari de superar l’antítesi entre capitalisme i socialisme a través de sistemes de cooperatives.

En filosofia política, s’anomena liberalisme la teoria de l’estat mínim, és a dir, la mínima participació de l’estat en l’economia i la mínima interferència de l’estat en la vida privada. El liberalisme és també un “estat d’iniciativa”, perquè considera que són els individus els qui han de mantenir la iniciativa i el control sobre les seves pròpies vides, en les quals l’estat no pot interferir.

La llibertat

Els dos “principis de llibertat

► El primer, que anomena “principi de la llibertat individual”, identifica un àmbit extens d’accions en que l’individu “té tot el dret” de fer el que vol (o el que no vol) i en que la societat “no té dret” a limitar-lo. Així, per exemple, la societat no té dret a prohibir el consum d’alcohol per a ús privat.

► El segon, que es podria anomenar el “principi de les circumstàncies específiques del cas”, determina, dins les circumstàncies en què la societat té dret a coaccionar, camps específics d’activitat on és millor no actuar perquè s’assoleix millor la finalitat pròpia d’aquest tipus d’activitat deixant fer lliurement els individus, més que no pas manant-los. Aquest seria, per exemple, el camp de l’economia: l’Estat podria actuar-hi, i potser en algun cas ho ha de fer, però si no ho fa les coses van millor.

Ha de tenir límits la nostra llibertat?

Ha de tenir límits el poder de l’Estat respecte dels individus?

La societat ha de respectar les minories?

Em podem prohibir fumar si no molesto ningú. I si molesto?

EMOCIONS I SENTIMENTS

Acceptació. Alegria, Amor, Anticipació, Avorriment, Compassió, Confiança, Culpabilitat, Desig, Disgust, Enuig, Enveja, Fàstic, Felicitat, Gelosia, Odi, Orgull, Patiment, Plaer, Pena, Pietat, Por, Remordiment, Sorpresa, Vergonya…

EL COR TÉ RAONS QUE LA RAÓ NO POT ENTENDRE
B. Pascal es refereix al coneixement d’intuïcions i als principis sentits: el cor em proporciona unes certeses que la raó, pròpiament dita, no em pot donar. Pascal passa de l’elogi de l’enteniment a l’elogi de la voluntat. L’enteniment es basa en uns principis que un cop coneguts és quasi impossible negar. La voluntat es basa en el coneixement immediat, en el coneixement d’allò viscut i experimentat per un mateix; fa referència a les “coses del sentiment”. Els sentiments són incomprensibles per la raó. Voler entendre per què es tenen uns sentiments i no uns altres, és una tasca dura i complicada. Encara que es pretenguin justificar els sentiments, encara que es vulgui argumentar per què es tenen uns sentiments o uns altres el que no es pot deixar de tenir són sentiments. La voluntat està determinada pels sentiments, no podem escapar d’ells per molt que vulguem.
 
Un sentiment és l’estat interior d’una persona que experimenta una emoció. El sentiment vincula el subjecte amb un objecte, l’ordena i el configura, ja que la persona no pot ser mai neutre davant el món. Hi intervé la memòria, ja que les experiències passades amb estímuls similars provoquen reaccions afectives concretes, que només varien si canvia la vivència. Per això és falsa la dicotomia entre raó i sentits, ja que tota vinculació és alhora afectiva i cognitiva, en tant que l’ésser humà és reflexiu i no pot evitar pensar i sentir respecte els seus propis sentiments.

Els antics creien que el sentiment era una alteració de l’ànima i més endavant es va associar al cor com a òrgan (mentre que el pensament racional seguia al cervell). En realitat, però, el sentiment afecta a la ment i a tot el cos, es poden trobar símptomes d’alteració a tot l’organisme quan s’experimenta una emoció intensa. La intensitat d’un sentiment està en relació inversament proporcional a la seva duració, per un mecanisme de defensa del cos, que tendeix a l’homeostasi o equilibri.

Sentir i pensar no és el mateix, ja ho va deixar clar Hume criticant el racionalisme cartesià que equiparava els dos termes. Per Descartes pensar era equivalent a sentir. Per Hume, en canvi sentir és quelcom diferent al simple pensament. Podem pensar moltes coses. Podem pensar que no està bé fer una certa acció, però la decisió que prenem de fer-la o no, depèn dels sentiments que ens provoca fer-la. Amb tot s’ha de procurar, segons Hume, que provoqui un benefici per a tots els implicats. Una acció que em provoqui un plaer purament particular i un malefici per tots els que l’envolten, no es pot considerar una bona acció. Així, com en el camp del coneixement el costum és la guia per la vida, perquè ens permet predir el futur, els sentiments són els que guien les nostres accions. No podem deixar de tenir sentiments. Som sentiment.

“Però, encara que la raó plenament assistida i millorada sigui bastant per instruir-nos sobre les tendències útils o pernicioses de les qualitats i accions, no és, per si sola, suficient per produir cap censura o aprovació moral. La utilitat és només una tendència cap a cert fi; i, si el fi ens fos totalment indiferent, sentiríem la mateixa indiferència pels mitjans. Fa falta que es desplegui un sentiment per donar preferència a les tendències útils sobre les pernicioses. Aquest sentiment no pot ser sinó un sentiment per la felicitat del gènere humà, i un ressentiment per la seva misèria, ja que aquests són els diferents fins que la virtut i el vici tendeixen a promoure. Per tant, la raó ens instrueix sobre les diverses tendències de les accions, i la humanitat distingeix a favor de què són útils i beneficioses.” D. Hume: Apèndix I de la Investigació sobre els principis de la moral

La Felicitat

Si vols saber més