Les dones i la Filosofia
Les dones i les filosofies.
Conxa Llinàs, Anna Masó, M. José Sánchez
Gènere i pensament occidental. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2002.
Llibre amb la voluntat de divulgar la vida i l’obra d’algunes pensadores que van ser figures cabdals en l’època que els va tocar viure, però que han vist minimitzada o silenciada la seva existència durant molt de temps a causa del biaix androcèntric que ha dominat (i domina, en molts aspectes) la filosofia occidental.
Hi veiem desfilar, ordenades cronològicament i classificades en tres grans etapes (La Grècia clàssica, l’hel•lenisme i l’època medieval, El Renaixement i la Il•lustració i L’època contemporània), Aspàsia de Milet (470 aC- 410 aC), Caterina d’Alexandria (280-307), Hipatia d’Alexandria (370-415), Hildegarda de Bingen (1098-1179), Heloïsa del Paràclit (1101-1164), Christine de Pizan (1364-1430), Teresa d’Àvila (1515-1582), Marie de Gournay (1565-1645), Mme. de Sevigné (1626-1696), Olympe de Gouges (1748-1793), Mary Wollstonecraft (1759- 1797), Flora Tristan (1803-1844), Concepción Arenal (1820-1893), Rosa Luxemburg (1871-1919), Rosa Sensat (1873-1961), Clara Campoamor (1888-1972), Edith Stein (1891-1942), Frederica Montseny (1905-1994), Hannah Arendt (1906-1975), María Zambrano (1904-1991), Simone de Beauvoir (1908-1986), Simone Weil (1909- 1943) i Maria Aurèlia Capmany (1918-1991).
El llibre consta de 24 apartats dedicats a 24 pensadores. Cada apartat conté dades biogràfiques, un resum de l’obra de l’autora en qüestió, una selecció de textos, fotografies de les pensadores o d’alguns indrets significatius en les seves vides i una bibliografia bàsica.
La lectura cronològica de les biografies femenines ens permet resseguir la història de la lluita de les dones per veure reconeguts els seus drets i ens proporciona dades sobre la situació de les dones en el seu temps. Per exemple, hi podem llegir el final tràgic d’algunes d’elles, propiciat per circumstàncies ben diverses, però sovint determinades pel seu sexe. Com Caterina d’Alexandria, que disputà amb 50 eminents filòsofs pagans del seu temps i els convertí al cristianisme i que va morir màrtir poc després. O Hipatia d’Alexandria, filòsofa, matemàtica i astrònoma que fou violada i lapidada per un grup de fanàtics. O la revolucionària francesa Olympe de Gouges, que morí guillotinada. O Rosa Luxemburg, teòrica i activista destacada del marxisme revolucionari que va ser assassinada i llançada a un canal. O Edith Stein, filòsofa alemanya d’origen jueu que es convertí al catolicisme i que morí en un camp de concentració nazi.
De la mà d’aquestes filòsofes podem comprendre que la filosofia no és única i que implica diferents disciplines; que els seu plantejaments no passen de moda i que existeixen les moltes aplicacions pràctiques que es poden fer a partir dels seus pensaments. Anar a les arrels del pensament d’aquestes il•lustres dones és una tasca educadora.perquè permet adonar-nos que, al llarg de la història, el pensament filosòfic ha estat practicat indistintament per homes i dones, malgrat que les dones van tenir moltes més dificultats per accedir al saber, publicar i difondre el conjunt de les seves obres i reflexions.
Si vols aprofundir
