L’intel·lectual resistent
Jordi Llovet
Adéu a la Universitat
L’eclipsi de les humanitats
Galàxia Gutemberg. Cercle de Lectors, 2011
L’autor denuncia la desaparició de les humanitats i la baixa qualitat de l’educació en tots els nivells.
Les humanitats estan en perill d’extinció, en un societat que busca el guany immediat. Repetir que les humanitats estan desapareixent com a pilar del saber i només resten les ruïnes d’algunes especialitats un cop desactivat el seu poder de transformació de la societat. Llovet diu que el problema comença per baix, i “els plans d’estudis de l’educació secundària són els que han portat a l’estat de ruïna cultural en què es troba el país. A l’ESO, en què s’haurien de fornir les bases de l’educació i la cultura, la situació és penosa”.
Comentant una desafortunada frase del conseller de Salut, Boi Ruiz, en què deia que “si vol estudiar filologia clàssica per plaer, s’ho pagarà vostè”…
afirma que Occident ha fet una aposta per la tecnologia i la ciència per sobre de les humanitats. I, en concret, per una ciència i tecnologia que pugui donar guanys econòmics a curt termini… Tot plegat ens fa pensar en una societat en què l’estudi, la cultura i fins i tot els erudits han passat a ser una extravagància poc contemporània.
Noam Chomsky a 10 estratègies de la manipulació, diu: “Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat. Promoure el públic a creure que és «moda» ser simple, estúpid, vulgar i inculte. Instant a tractar com a «bitxo estrany» qui pensa més del compte. Irònic, no?”. Només cal fer una ullada als canals de televisió per comprovar-ho… La mediocritat sembla estendre’s… Sembla que l’únic que hem d’aprendre és allò que ens farà aconseguir un lloc de treball ben remunerat.
Negar la ciència a hores d’ara seria absurd, però sense les humanitats tot plegat és buit, superflu, prescindible.
Fernando Savater, comentant el llibre, afirma que el més interessant són les seves consideracions sobre les manques gnoseològiques gradualment produïdes per la degradació del llenguatge, l’abandó de les humanitats i la confiança cega en les noves tecnologies que, en efecte, substitueixen el pensament per la informació… dificulten la creació d’una ciutadania emancipada intel·lectualment, sense la qual “la democràcia tendeix a la plutocràcia, la burocràcia o formes subtils de totalitarisme.”
Els professors d’humanitats fa segles que ensenyen allò que ja va dir Ciceró: “Si a prop de la biblioteca teniu un jardí, ja no us faltarà res”.
“L’intel·lectual, avui, és un resistent”. Resistim, doncs, si us plau.
