MANIFEST DE GIRONA
25 d’abril de 2009
Fem públic que:
1.Docents i alumnes patim un progressiu ofegament i menyspreu en l’àrea de la Filosofia en l’actual currículum, tant pel que fa a la reducció d’hores lectives com al tractament que es rep. Aquest menyspreu s’estén també a la Llengües i Literatures catalana i castellana. Membres del Parlament, autoritats educatives, Sindicats i altres reconeixen aquest fet, però es mostren poc capaços d’enfrontar-s’hi per a posar-hi remei.
2.El seny mostra i l’experiència confirma que resulta inviable qualsevol matèria d’ensenyament amb una hora lectiva setmanal, com és el cas de l’Educació eticocívica.
3.Resulta indigna la previsió de places per a docents de Filosofia, anul·lades en la convocatòria 2009 i finalment reduïdes a 8, sostretes in extremis d’una altra especialitat.
4.Cal una reacció decidida de la comunitat universitària i investigadora i de les instàncies socials i públiques per a protegir l’educació en l’autonomia, la crítica i la responsabilitat civil, objectius pedagògics reconeguts als quals col·labora decididament l’ensenyament de la Filosofia. El tronc comú humanístic és un eix bàsic per a estructurar un bon Batxillerat en sentit europeu.
5.Tant l’educació ètica com la transdisciplinarietat són necessàries en l’educació dels joves. El Parlament de Catalunya ha reconegut (Resolució 951/VI de 2001) que “la filosofia palesa els vincles entre els diferents àmbits del coneixement en la seva doble dimensió cultural, la humanística i la científica”.
Ens adherim a accions prèvies com:
1.El document de l’Associació Ad-Hoc (desembre de 2007) per a dignificació de la Filosofia
2.La taula reivindicativa de la “Plataforma en defensa de la filosofia de Madrid i Castilla La Mancha” (2009), juntament amb la Plataforma estatal.
3.El manifest de l’ADEF i de les altres iniciatives per la dignitat i rellevància de la Filosofia a la Secundària promogudes en diferents Comunitats autònomes.
Manifestem que:
1.La UNESCO i diferents agències internacionals reconeixen l’estreta vinculació entre l’educació filosòfica i el respecte dels drets humans i les llibertats públiques i personals arreu del món.
2.La iniciativa d’introduir una Educació filosòfica i per a la ciutadania en l’ensenyament secundari obligatori obtindrà resultats tan sols si es planteja seriosament i no com a ridícul maquillatge de “correcció política”.
3.La recerca i les anàlisis filosòfiques col·laboren decididament en la maduració dels estudiants i en el seu compromís per la pau i els drets. En concret, l’ètica i el coneixement del pensament dels principals autors requereix un tractament acadèmic seriós.
4.Una reflexió rellevant sobre els diferents coneixements especialitzats i les matèries de Modalitat és imprescindible, així com ho és la pràctica de les habilitats lingüístiques i discursives, reconegudes en les competències bàsiques de les recents Lleis educatives.
Demanem que:
1.Es recuperi la denominació Ètica (4t d’ESO) i Filosofia (1r de Batxillerat) per les matèries que la LOE anomena “Educació eticocívica” i “Filosofia i ciutadania”, respectivament, i que s’assignin exclusivament a docents de l’especialitat de Filosofia. Que es respecti íntegrament la formació lingüística i cultural de l’alumnat.
2.Per a poder desenvolupar adequadament les assignatures de l’apartat anterior, se les doti amb 3 hores setmanals a cada una, com les altres matèries curriculars, i com fa aconsellable llur contingut i la dinàmica didàctica.
3.Que la Història de la Filosofia (2n de Batxillerat) compti amb 4 hores setmanals, com les altres matèries d’aquest curs terminal, i sigui considerada una àrea imprescindible i obligatòria a les Proves d’Accés a la Universitat.
