INVICTUS

Rafa Nadal: Wimbledon 2010

Sudàfrica juny 2010

Alberto Contador: 3r Tour de França (2010)

Cerimònia d’inauguració dels Europeus d’Atletisme de Barcelona 2010

Walking with Dinosaurs

Estudi sobre els Dinosaures

València “Entre dinosaures”
València (ACN).- L’Umbracle de la Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC) de València acull la major exposició de dinosaures robotitzats d’Europa. ‘Entre dinosaures’ mostra com eren aquests animals, que van dominar el planeta al llarg de 200 milions d’anys. S’hi troben rèpliques que arriben als 27 metres de llargada, en el cas del Diplodocus o els 14 metres del Tiranosaure Rex. L’exposició compta amb 26 d’aquests robots, que es mouen i fan sorolls com si estiguessin vius. Durant el recorregut, el visitant també s’endinsa en les diferents eres geològiques, les tècniques d’excavació aplicades en paleontologia i coneix diferents teories sobre la desaparició d’aquests gegants.

Entre dinosaures

La seva filosofia

 Les dones i les filosofies.
Conxa Llinàs, Anna Masó, M. José Sánchez
Gènere i pensament occidental. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2002.

Llibre amb la voluntat de divulgar la vida i l’obra d’algunes pensadores que van ser figures cabdals en l’època que els va tocar viure, però que han vist minimitzada o silenciada la seva existència durant molt de temps a causa del biaix androcèntric que ha dominat (i domina, en molts aspectes) la filosofia occidental.

Hi veiem desfilar, ordenades cronològicament i classificades en tres grans etapes (La Grècia clàssica, l’hel•lenisme i l’època medieval, El Renaixement i la Il•lustració i L’època contemporània), Aspàsia de Milet (470 aC- 410 aC), Caterina d’Alexandria (280-307), Hipatia d’Alexandria (370-415), Hildegarda de Bingen (1098-1179), Heloïsa del Paràclit (1101-1164), Christine de Pizan (1364-1430), Teresa d’Àvila (1515-1582), Marie de Gournay (1565-1645), Mme. de Sevigné (1626-1696), Olympe de Gouges (1748-1793), Mary Wollstonecraft (1759- 1797), Flora Tristan (1803-1844), Concepción Arenal (1820-1893), Rosa Luxemburg (1871-1919), Rosa Sensat (1873-1961), Clara Campoamor (1888-1972), Edith Stein (1891-1942), Frederica Montseny (1905-1994), Hannah Arendt (1906-1975), María Zambrano (1904-1991), Simone de Beauvoir (1908-1986), Simone Weil (1909- 1943) i Maria Aurèlia Capmany (1918-1991).

El llibre consta de 24 apartats dedicats a 24 pensadores. Cada apartat conté dades biogràfiques, un resum de l’obra de l’autora en qüestió, una selecció de textos, fotografies de les pensadores o d’alguns indrets significatius en les seves vides i una bibliografia bàsica.

La lectura cronològica de les biografies femenines ens permet resseguir la història de la lluita de les dones per veure reconeguts els seus drets i ens proporciona dades sobre la situació de les dones en el seu temps. Per exemple, hi podem llegir el final tràgic d’algunes d’elles, propiciat per circumstàncies ben diverses, però sovint determinades pel seu sexe. Com Caterina d’Alexandria, que disputà amb 50 eminents filòsofs pagans del seu temps i els convertí al cristianisme i que va morir màrtir poc després. O Hipatia d’Alexandria, filòsofa, matemàtica i astrònoma que fou violada i lapidada per un grup de fanàtics. O la revolucionària francesa Olympe de Gouges, que morí guillotinada. O Rosa Luxemburg, teòrica i activista destacada del marxisme revolucionari que va ser assassinada i llançada a un canal. O Edith Stein, filòsofa alemanya d’origen jueu que es convertí al catolicisme i que morí en un camp de concentració nazi.

De la mà d’aquestes filòsofes podem comprendre que la filosofia no és única i que implica diferents disciplines; que els seu plantejaments no passen de moda i que existeixen les moltes aplicacions pràctiques que es poden fer a partir dels seus pensaments. Anar a les arrels del pensament d’aquestes il•lustres dones és una tasca educadora.perquè permet adonar-nos que, al llarg de la història, el pensament filosòfic ha estat practicat indistintament per homes i dones, malgrat que les dones van tenir moltes més dificultats per accedir al saber, publicar i difondre el conjunt de les seves obres i reflexions.

Si vols aprofundir

Les dones i la Filosofia (Adela Cortina)

Dones filòsofes

Dones de ciència rellevants

Mostra de fotofilosofia
Eines per a l’aprenentatge del filosofar
 
Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2009 (UNESCO, 19 de novembre) es convoca per tercera vegada la Mostra de fotofilosofia. Es tracta de promocionar el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els seminaris de Filosofia dels IES. L’objectiu és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.

La mostra es continuarà celebrant anys successius.

Us convidem a participar-hi.

Volvamos a Sócrates.
Los atenienses le dijeron que el pensar era subversivo…
que el viento del pensar es un tornado que barre todos los signos establecidos en que se apoyan los hombres para orientarse, causa el desorden en las ciudades y confunde a los ciudadanos.
Y aunque Sócrates niegue que el pensar corrompa, no pretende tampoco que haga a nadie mejor.
Despierta del sueño, y esto le parece un gran bien para la ciudad.
Pero no dice que comenzó tal examen crítico por convertirse en tan gran benefactor.
En lo que a él respecta, todo lo que se puede decir es que una vida privada del pensar sería carente de sentido, incluso aunque el pensamiento no proporcione a los hombres la sabiduría o no les proporcione las respuestas a las propias cuestiones del pensar.
El sentido de lo que Sócrates hacía estaba ya en la misma actividad. O, por ponerlo en otras palabras: pensar y estar auténticamente vivo es lo mismo.
Hannah Arendt, La vida del espíritu (1971)

L’ètica tracta sobre aquelles decisions que més ens importen. I l’ètica forma part de la filosofia.
L’antropologia tracta sobre allò que som. I l’antropologia és una part de la filosofia.
L’epistemologia tracta sobre l’origen i límits del coneixement. I l’epistemologia és una part de la filosofia.
La lògica tracta de les formes de raonament. I la lògica és una part de la filosofia.
La filosofia política tracta dels principis de justícia i de les formes d’organització política. I la filosofia política és una part de la filosofia
L’ontologia tracta sobre la consistència del que anomenem realitat. I l’ontologia és una part de la filosofia, Punts suspensius.
Jordi Beltran

“Que ningú, pel fet de ser jove no dubti a filosofar, ni per haver arribat a la vellesa no es cansi de filosofar. Ja que, per assolir la salut de l’ànima, mai no s’és ni massa jove ni massa vell.
Aquell que diu que encara no li ha arribat l’hora, o que ja li ha passat l’edat de filosofar, és com el que diu que per a la felicitat no ha arribat encara el moment, o bé que ja li ha fugit.
Per tant, han de filosofar el jove i el vell.
El vell perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats.
El jove perquè pugui ser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront del futur.
Ens cal meditar, doncs, sobre les coses que ens reporten felicitat, ja que si posseïm la felicitat, ja ho tenim tot, i si ens manca la felicitat, fem tots els possibles per posseir-la.”
Epicur: Carta a Meneceu

Pensar, pensar
Creo que en la sociedad actual nos falta filosofía. Filosofía como espacio, lugar, método de reflexión, que puede no tener un objetivo concreto, como la ciencia, que avanza para satisfacer objetivos. Nos falta reflexión, pensar, necesitamos el trabajo de pensar, y me parece que, sin ideas, no vamos a ninguna parte.
J.Saramago: Revista del Expresso, Portugal (entrevista), 11 de octubre de 2008

Pots afegir-hi algun altre text que incideixi en la necessitat de pensar

El escritor José Saramago, fallecido a los 87 años en Lanzarote, fue poeta antes que novelista y antes que poeta, pobre.

Artículo El País

Pensar, pensar
Creo que en la sociedad actual nos falta filosofía. Filosofía como espacio, lugar, método de reflexión, que puede no tener un objetivo concreto, como la ciencia, que avanza para satisfacer objetivos. Nos falta reflexión, pensar, necesitamos el trabajo de pensar, y me parece que, sin ideas, no vamos a ninguna parte.
Revista del Expresso, Portugal (entrevista), 11 de octubre de 2008

Cosas hechas
En el fondo, todos tenemos necesidad de decir quiénes somos y qué es lo que estamos haciendo y la necesidad de dejar algo hecho, porque esta vida no es eterna y dejar cosas hechas puede ser una forma de eternidad.
Nosotros somos sobre todo la memoria que tenemos de nosotros mismos,
La Provincia, Las Palmas de Gran Canaria, 20 de julio de 1997

Libros
Empezar a leer fue para mí como entrar en un bosque por primera vez y encontrarme de pronto con todos los árboles, todas las flores, todos los pájaros. Cuando haces eso, lo que te deslumbra es el conjunto. No dices: me gusta este árbol más que los demás. No, cada libro en que entraba lo tomaba como algo único.
El País Semanal, Madrid, 29 de noviembre de 1998

El silencio
Probablemente está hecho de suspiros el silencio que precede al silencio del mundo.
De Cuadernos de Lanzarote, Diario IV, Alfaguara

Babel
Todos los diccionarios juntos no contienen ni la mitad de los términos que necesitaríamos para entendernos unos a otros.
De El hombre duplicado, Alfaguara, p. 159

Educar para la paz
Resulta mucho más fácil educar a los pueblos para la guerra que para la paz. Para educar en el espíritu bélico basta con apelar a los más bajos instintos. Educar para la paz implica enseñar a reconocer al otro, a escuchar sus argumentos, a entender sus limitaciones, a negociar con él, a llegar a acuerdos. Esa dificultad explica que los pacifistas nunca cuenten con la fuerza suficiente para ganar… las guerras.
“Israel es rentista del Holocausto”, en ¡Palestina existe!, Madrid, Foca, 2002

Aprendamos el rito
Pon en la mesa el mantel adamascado,
Trae las rosas más frescas del jardín,
Echa vino en la copa, corta el pan,
Con el cuchillo de plata y de marfil.
Alguien ha venido a sentarse a tu mesa,
Alguien a quien no ves pero presientes.
Cruza las manos en el regazo, no preguntes:
En las preguntas que haces es donde mientes.

Prueba después el vino, come el pan,
Rasga la palma de tu mano con el tallo agudo,
Lleva las rosas a tu frente, cubre los ojos,
Cumpliste el ritual, lo sabes todo.
De Poesía completa, Alfaguara, p. 143

Cada vez más solos
Creo que todos nosotros debemos repensar lo que estamos haciendo. Bien está que nos divirtamos, que vayamos a la playa, a la fiesta, al fútbol, que esta vida son dos días, y quién venga detrás que cierre la puerta. Pero si no nos decidimos a mirar el mundo gravemente, con ojos severos y evaluadores, lo más seguro es que nos quede un día solo por vivir, lo más cierto es que dejaremos la puerta abierta a un vacío infinito de muerte, oscuridad y fracaso. 186
“Cada vez más solos”, de De este mundo y del otro, Editorial Ronsel, 1997, p. 186

Minutos, días
Todos los días tienen su historia, un solo minuto daría para contar durante años, el mínimo gesto, el desbroce minucioso de una palabra, de una sílaba, de un sonido, por no hablar ya de los pensamientos, que es cosa de mucha enjundia pensar en lo que se piensa, o se pensó, o se está pensando, y qué pensamiento es ese que piensa el otro pensamiento, no acabaríamos nunca.
De Levantado del suelo, Alfaguara, p. 79

Momentos
Hay momentos así en la vida: se descubre inesperadamente que la perfección existe, que es también ella que viaja en el tiempo, vacía, transparente, luminosa y que a veces (raras veces) viene en nuestra dirección, nos rodea durante breves instantes y continúa hacia otras parajes y otras gentes.
De Manual de pintura y caligrafía, Alfaguara, p. 252

Un descanso en el camino
El viajero es feliz. Nunca en la vida ha tenido tan poca prisa. Se sienta al borde de uno de estos sepulcros, acaricia con las puntas de los dedos la superficie del agua, tan fría y tan viva, y, por un momento, cree que va a descifrar todos los secretos del mundo. Es una ilusión que lo asalta de muy de tiempo en tiempo, no se lo tomen a mal.
De Viaje a Portugal, Suma de Letras, p. 322

Catorce de junio
Cerremos esta puerta.
Lentas, despacio, que nuestras ropas caigan
Como de sí mismos se desnudarían dioses.
Y nosotros lo somos, aunque humanos.
Es nada lo que nos ha sido dado.
No hablemos pues, sólo suspiremos
Porque el tiempo nos mira.
Alguien habrá creado antes de ti el sol,
Y la luna, y el cometa, el espacio negro,
Las estrellas infinitas.
Ahora juntos, ¿qué haremos? Sea el mundo
Como barco en el mar, o pan en la mesa,
O el rumoroso lecho.
No se alejó el tiempo, no se fue. Asiste y quiere.
Su mirada aguda ya era una pregunta
A la primera palabra que decimos:
Todo.
De Poesía completa, Alfaguara, pp. 636-637

Despedida
Dice el refrán que no hay bien que cien años dure ni mal que perdure, sentencia que le sienta como un guante al trabajo de escritura que acaba aquí y a quien lo hizo. Algo bueno se encontrará en estos textos, y por ellos, sin presunción, me felicito, algo mal habré hecho en otros y por ese defecto me disculpo, pero sólo por no hacerlos mejor, que diferentes, con perdón, no podrían ser. Es conveniente que las despedidas siempre sean breves. No es esto un aria de ópera para poner ahora un interminable adio, adio. Adiós, por tanto. ¿Hasta otro día? Sinceramente, no creo. Comencé otro libro y quiero dedicarle todo mi tiempo.

El único cielo
Aparte de la conversación de las mujeres, son los sueños los que sostienen al mundo en su órbita. Pero son también los sueños los que le ponen una corona de lunas, por eso el cielo es el resplandor que hay dentro de la cabeza de los hombres, si no es la cabeza de los hombres el propio y único cielo.
De Memorial del Convento, Alfaguara, 2003, p. 123

Clam a favor de la Filosofia a

Els professors de filosofia reclamem recuperar el prestigi de l’assignatura
És el tercer any que es convoca una concentració amb el mateix objectiu, després de les realitzades a Barcelona i Girona. L’any que ve la reunió serà a Mataró.

Des de diferents organismes es reivindiquen més hores lectives per l’àrea de filosofia al segon cicle d’ESO i al Batxillerat. Considerem que el temps destinat a l’ensenyament de la filosofia s’ha d’igualar al que tenen altres matèries.

Reclamem que es doti l’assignatura de filosofia de tres hores setmanals de classes a primer de Batxillerat i de quatre a segon. També exigim que sigui considerada una matèria imprescindible i obligatòria a la selectivitat. La petició ja ha arribat a la Conselleria i al Ministeri d’Educació.

El Parlament de Catalunya ha reconegut (Resolució 951/VI de 2001) que “la filosofia palesa els vincles entre els diferents àmbits del coneixement en la seva doble dimensió cultural, la humanística i la científica”. El tronc comú humanístic és un eix bàsic per a estructurar un bon Batxillerat.

La importància de la filosofia en la formació: els docents reclamem que l’assignatura recuperi pes, ja que està patint un “progressiu ofec i menyspreu”. en l’actual currículum, tant pel que fa a la reducció d’hores lectives com al tractament que es rep. En concret, l’ètica i el coneixement del pensament dels principals autors requereix un tractament acadèmic seriós.

Ens adherim a accions prèvies com:
El document de l’Associació Ad-Hoc (desembre de 2007) per a dignificació de la Filosofia , La taula reivindicativa de la “Plataforma en defensa de la filosofia de Madrid i Castilla La Mancha” (2009), juntament amb la Plataforma estatal.
El manifest de l’ADEF i de les altres iniciatives per la dignitat i rellevància de la Filosofia a la Secundària promogudes en diferents Comunitats autònomes.
El Manifest de Girona (2009)

la Filosofia una escola de llibertat: La UNESCO i diferents agències internacionals reconeixen l’estreta vinculació entre l’educació filosòfica i el respecte dels drets humans i les llibertats públiques i personals arreu del món.

Per tot això
Demanem que es recuperi la denominació Ètica (4t d’ESO) i Filosofia (1r de Batxillerat) per les matèries que la LOE anomena “Educació eticocívica” i “Filosofia i ciutadania”, respectivament, i que s’assignin exclusivament a docents de l’especialitat de Filosofia.
Per a poder desenvolupar adequadament la Filosofia de 1r de Batxillerat, es doti aquesta matèria amb 3 hores setmanals .
Que la Història de la Filosofia (2n de Batxillerat) compti amb 4 hores setmanals, com les altres matèries d’aquest curs terminal, i sigui considerada una àrea imprescindible i obligatòria a les Proves d’Accés a la Universitat.

Manifest de Girona (abril de 2009)

Manifest d’Igualada (abril de 2010)

Adhesions: si vols, pots donar el teu suport al Manifest fent clic a la imatge

Els que ja han signat

Més informació:
• TV3 i al Canal 3cat24
• Avui
• El Punt (dia 13)
• La Malla

Hi han moltes coses feixugues per a l’esperit, per a l’esperit fort i sofert, en qui habita la veneració: la seva força deleja coses feixugues.

Què és feixuc?  això demana l’esperit sofert, i s’agenolla, igual que el camell, i vol ser ben carregat. L’esperit sofert és humiliar-se per tal de mortificar el propi orgull?
O potser és: apartar-nos de la nostra causa quan ella celebra la seva victòria? Pujar altes muntanyes per tal de temptar el temptador?
 O potser és: nodrir-se de glans i herba del coneixement i patir fam de l’ànima per amor de la veritat?
O potser és: estar malalt i engegar els conhortadors, i fer amistat amb sords, que mai no ouen això que vols?
O potser és: ficar-se dins aigua bruta, quan és l’aigua de la veritat, i no treure’s del damunt les fredes granotes i els càlids gripaus?
O potser és: estimar aquells que ens menyspreen, i estendre la mà al fantasma quan ens vol fer por?
Totes aquestes coses, les més feixugues, es carrega l’esperit sofert: igual que el camell, que carregat corre desert endins; així corre ell cap al seu desert

Però en el desert més solitari s’esdevé la segona transformació:  l’esperit esdevé lleó,  vol caçar la seva llibertat, i ser senyor en el seu propi desert.
Hi cerca el seu darrer Senyor: vol esdevenir enemic seu i del seu darrer Déu, per la victòria vol lluitar amb el gran drac.
Qui és el gran drac, que l’esperit ja no en vol dir Senyor ni Déu? «Has-de» es diu el gran drac. Però l’esperit del lleó diu «Vull».
«Has-de» li barra el pas, espurnejant com l’or, animal cobert d’escates, i en cada escata brilla com l’or «Has-de!».
Valors mil•lenaris brillen en aquestes escates, i així parla el més fort de tots els dracs: «tots els valors de les coses, en mi, brillen».
«Ja s’han creat tots els valors, i jo sóc tots els valors creats. En veritat, ja no hi té d’haver cap “Vull”» més. Així parla el drac.
Germans, per què cal el lleó dins l’esperit? Per què no n’hi ha prou amb la bèstia de càrrega, que renuncia i que venera?
Crear valors nous, tampoc el lleó no ho pot fer: però crear-se llibertat per a un nou crear, això sí que ho pot fer el lleó.
Crear-se llibertat i un sant No, àdhuc davant del deure: per a això, germans, cal el lleó.
Prendre’s el dret de nous valors, aquesta és la presa més paorosa per a un esperit sofert i reverent. En veritat, això és per a ell robar, i propi d’un rapinyaire.
Com a cosa seva més sagrada una vegada l’esperit estimà l’«Has-de»: ara ha de trobar il•lusió i caprici àdhuc en les coses més sagrades, perquè pugui furtar llibertat del seu amor; i per a aquest furt cal el lleó.

Però digueu, germans: Què pot fer l’Infant que ni el lleó no ho podia fer?  Per què el lleó rapinyaire ha d’esdevenir encara infant?
Innocència és l’Infant, i oblit, un nou començament, un joc, una roda que gira sola, un primer moviment, un sant dir-Sí.
Sí, per al joc del crear, germans, cal un sant dir-Sí: l’esperit ara vol la seva voluntat, el proscrit del món es guanya ara el seu món.

Tres transformacions de l’esperit us he dit: com l’esperit esdevingué camell, i el camell lleó, i a l’últim el lleó infant.
Així parlà Zaratustra.

“Així parlà Zaratustra”. Obra on Nietzsche anuncia el nou missatge del persa Zaratustra. Al segle VII aC, el profeta Zaratustra fundà una moral basada en el bé i en el mal; ara retorna i reconeixent el seu error, predica la transvaloració, la creació de nous valors considerant els vells ja mort.

Zaratustra anuncia la mort de Déu, és a dir, la mort de les veritats absolutes, la mort d’uns ideals o valors immutables que es basaven en el més enllà. Dues alternatives es presenten davant d’aquesta absència: la de l’últim home, que viu la trista fi d’una civilització els valors de la qual han mort, o la del superhome, que estableix nous valors amb la seva voluntat creadora.

I tu què ets: camell, lleó, nen?

Quant les coses se’t compliquen, prefereixes abandonar o continues insistint per aconseguir-les?

Creus que existeix un altre món més enllà del nostre, el terrenal?

Quant t’equivoques, ets capaç d’acceptar-ho o tendeixes a buscar cupables dels teus errors?