ARISTÒTIL

1. la por a la mort.

2. el temor als déus.

3. la por al fracàs en la vida.

4. la por al dolor.

 1 – La por a la mort és absurda i irracional. És un temor que es produeix per dos motius: o bé la imaginació ens porta a pensar que existeixen coses terribles després de la mort o bé és fruit de la consideració que jo, com a individu, vaig a deixar d’existir per sempre. Pensaments infundats.

2 – La por als déus és absurda doncs aquests no intervenen en els assumptes humans. Per contra, els déus haurien de ser un model de virtut i d’excel·lència a imitar.

3 – La por al fracàs en la cerca del bé i de la felicitat en la vida està relacionada amb l’ideal d’autonomia del savi epicuri. Qui considera que la felicitat depèn de factors externs equivoca el seu judici i se sotmet a coses que estan fora del seu control. Per contra, gaudint de l’autonomia pròpia del savi, és possible per a cadascun aconseguir un estat d’ànim impertorbable.

4 – La por al dolor és una por infundada ja que tot dolor és en realitat fàcilment suportable. Si es tracta d’un dolor intens la seva durada serà breu, mentre que si el dolor és perllongat, la seva intensitat serà lleu.

Josep Aracil i Xarrié en un article de El Punt Avui+(9/11/2011), fa un anàlisi de les principals pors que ens afecten avui. Parteix de l’afirmació de que una societat avança quan té capacitat per superar les seves pors. Aquesta superació és la condició necessària per començar a ser realment humans.          

1. la por a la llibertat

2. la por a la raó i el pensament

3. la por a una societat complexa

4. la por a l’esforç

1 – Per superar la por a la llibertat, cal reconèixer en primer lloc l’estreta relació existent entre el saber més i el creixement de la llibertat. El veritable problema d’aquesta qüestió és, però, el victimisme, la fórmula fàcil de donar la culpa als altres de tot el que ens passa.

2 – La por a la raó i al pensament suposa una renúncia a la condició humana. L’actual societat, mitjançant l’individualisme, la banalitat  i el consumisme, ha domesticat els ciutadans perquè no pensin per sí mateixos.

3 – La por a una societat complexa intenta evitar el reconeixement evident que en la nova societat del coneixement, la solució dels problemes no és fàcil.

4 – Finalment, la por a l’esforç que és imprescindible per superar les altres tres pors. Sense el valor de l’esforç no és possible fer res important. Cal esforçar-se, rebutjant en tot moment la llei del mínim esforç.

Conclou que cal ser optimistes. Els éssers humans sempre han superat pors ancestrals, tot i que una d’elles sempre els ha acompanyat, la por al desconegut, que possiblement  sigui la gran por que impedeix superar les quatre grans pors esmentades.

A l’home d’avui li fa por endinsar-se en nous camins desconeguts. És la història de l’home que busca aconseguir el domini de si mateix i de la natura mitjançant el treball creatiu.

Bernard-Henri Lévy en un árticulo del País (30/11/2011) constata que el hecho de que Roma y Atenas sean los epicentros de la tempestad económica y financiera… es una señal de que lo que está en crisis es Europa. Y afirma que la solución no será ni financiera ni económica, sino, de nuevo, espiritual, moral o política

Los problemas de Italia y Grecia, las dos cunas lingüísticas, religiosas, políticas y culturales de Europa, evidencian que para mantener a raya la catástrofe no bastan las medidas de corte económico. Lo que sacude a esas dos grandes capitales de la inteligencia europea, según Lévy, quiere decir que:

1. Lo que está en crisis es Europa. Ni las finanzas ni la economía. Europa. Su cultura. Su genio. Su conciencia sin conciencia. .. En resumen, su ser. Su substancia. De suerte que, para entender lo que pasa, para saber de qué se trata cuando se habla de crisis de la deuda o del euro, para comprender lo que dicen los movimientos populares de protesta, más que a Keynes o a Friedman, conviene releer a Gibbon, Humboldt o incluso a Polibio, esos teóricos del destino y la caída del paradigma ateniense y del modelo romano…

Tras un análisis de diferentes momentos de nuestra historia, afirma Lévy que tal vez estemos entrando en una nueva fase: aparentemente, un acercamiento; exteriormente, un reencuentro; pero para mal, esta vez; como si Roma y Atenas se asociasen en el mismo desastre…

2. La solución a esta crisis tampoco será ni financiera ni económica, sino, de nuevo, espiritual, moral o política. Gobiernos de tecnócratas, por supuesto. Altos funcionarios, expertos, gente competente, muy bien. Planes de austeridad y rigor, Estados reformados… Que Roma y Atenas sean los dos nombres de este apocalipsis en suspenso y de sus jinetes, que se han vuelto locos. Detrás de un Sistema anónimo está ese des-ser radical. Si realmente lo que está malherido es la sede de Europa, su eje fundador, entonces ninguna de esas medidas bastará… Como en el pasado Europa ha de reemplazar ahora la palabra, la sabiduría, la forma de hablar y de escuchar de los arcontes y los polemarcas fieles a lo mejor del legado europeo y enfrentarse a esos nuevos arúspides que son los agitadores de los mercados financieros.

La conclusión de Lévy es que “el único plan es recordar Roma. Restaurar Atenas.”. Y nos recuerda que “como de costumbre, el resto, es decir, la intendencia, vendrá a continuación”.

Font: Unesco.org

La celebració d’aquest dia internacional busca “reafirmar el valor de la filosofia, és a dir, l’establiment d’un diàleg que mai ha de cessar quan es tracta de qüestions essencials i de pensament que ens retorna una gran part de la dignitat dels drets humans sigui quina sigui la nostra condició”.

En el marc de la celebració d’aquest esdeveniment, la UNESCO, en cooperació amb institucions acadèmiques, la societat civil i altres associats del món filosòfic, ofereix una àmplia varietat de conferències de temes variats com ara: la distribució equitativa dels beneficis científics;  els significats filosòfics de les convulsions polítics en el món àrab;  el paper i el lloc de les dones filòsofes en l’exercici del pensament; pràctiques filosòfiques amb els nens; la filosofia i la igualtat d’oportunitats per a l’escola…

Per què i per a què un Dia de la Filosofia?

Molts estudiosos sostenen que “la sorpresa” està en el cor de la filosofia. És cert que la filosofia és el resultat d’aquesta tendència natural en els éssers humans a pensar sobre si mateixos i el món que els envolta.

Aquesta disciplina, que recerca la “saviesa”,  ens ensenya a pensar sobre el pensar, qüestionar veritats establertes, posar a prova hipòtesis i trobar conclusions… pensar per nosaltres mateixos.

Durant segles i a totes les cultures, la filosofia ha donat a llum els conceptes, idees i anàlisi, establint així les bases del pensament crític, independent i creatiu.

El Dia de la Filosofia a la UNESCO permet a la institució assenyalar la importància de la reflexió filosòfica i animar la gent de tot arreu a compartir entre ells la seva herència filosòfica. Per a la UNESCO, la filosofia és la base conceptual dels principis i valors de la pau mundial, la democràcia, els drets humans, la justícia i la igualtat.

Reflexionar sobre nosaltres com a individus i com a comunitat global.  Fer-nos preguntes sobre l’estat del món i si coincideix amb els nostres ideals de justícia i igualtat. Preguntar-nos si la nostra societat viu d’acord amb les normes ètiques.

És en definitiva una oportunitat de fer-nos preguntes que sovint oblidem.

04/11/2011: Documental sobre el moviment 15M, dirigit per Antoni Verdaguer i produït per Josep Jover. #DocuIndignados és el punt de vista d’una sèrie de persones que d’una manera o d’una altra han o estan col·laborant amb el moviment #15M.

Font: http://www.docuindignados.com/

Més informació

Filosofar como Sócrates.                                                            

Si estàs interessat a saber com la filosofia pot convertir-se en una pràctica (i deixar de ser solament mera teoria); si busques una reflexió filosòfica  de la teva vida quotidiana; si desitges recuperar el plaure de filosofar que encara tenies quan eres un nen (i assetjaves als adults amb preguntes “impertinents”) i que vas perdre amb els anys…

O.Brenifier presenta aplicacions pràctiques del mètode dialèctic per conèixer com poden aplicar-se a la nostra vida quotidiana, utilitzant preguntes, contes i tot tipus d’històries, ja siguin fictícies o reals, fins i tot biogràfiques, continuant el treball del famós savi atenès:  El diàleg, és l’eix de la maièutica. Diàleg o dialèctica que vol dir, per a Sòcrates, “l’art de fer preguntes i respostes”, ja que “la meva malaltia és que mai no em canso de discutir”. Xerraire empedreït, home del carrer i de l’Àgora, delerós que tots els presents cerquin la veritat, “co-filosofar”, filosofant tots plegats en un diàleg progressiu sobre un tema d’interès general.

Sòcrates va ser un filòsof grec que tenia un nefast costum. Solia passejar-se pels carrers d’Atenes i quan es trobava a un paisà seu, li assetjada amb les seves insistents preguntes: “Com saps que la teva acció és correcta?”, “a què anomenes  ser valent?”, “com saps el que saps?”, etc. Sòcrates es considerava com un tàvec  que havia de despertar al cavall adormit que era Atenes. I els va molestar tant que al final els atenesos van decidir condemnar-lo a mort l’any 399 a.c.