Filosofia

 Les dones i les filosofies.
Conxa Llinàs, Anna Masó, M. José Sánchez
Gènere i pensament occidental. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2002.

Llibre amb la voluntat de divulgar la vida i l’obra d’algunes pensadores que van ser figures cabdals en l’època que els va tocar viure, però que han vist minimitzada o silenciada la seva existència durant molt de temps a causa del biaix androcèntric que ha dominat (i domina, en molts aspectes) la filosofia occidental.

Hi veiem desfilar, ordenades cronològicament i classificades en tres grans etapes (La Grècia clàssica, l’hel•lenisme i l’època medieval, El Renaixement i la Il•lustració i L’època contemporània), Aspàsia de Milet (470 aC- 410 aC), Caterina d’Alexandria (280-307), Hipatia d’Alexandria (370-415), Hildegarda de Bingen (1098-1179), Heloïsa del Paràclit (1101-1164), Christine de Pizan (1364-1430), Teresa d’Àvila (1515-1582), Marie de Gournay (1565-1645), Mme. de Sevigné (1626-1696), Olympe de Gouges (1748-1793), Mary Wollstonecraft (1759- 1797), Flora Tristan (1803-1844), Concepción Arenal (1820-1893), Rosa Luxemburg (1871-1919), Rosa Sensat (1873-1961), Clara Campoamor (1888-1972), Edith Stein (1891-1942), Frederica Montseny (1905-1994), Hannah Arendt (1906-1975), María Zambrano (1904-1991), Simone de Beauvoir (1908-1986), Simone Weil (1909- 1943) i Maria Aurèlia Capmany (1918-1991).

El llibre consta de 24 apartats dedicats a 24 pensadores. Cada apartat conté dades biogràfiques, un resum de l’obra de l’autora en qüestió, una selecció de textos, fotografies de les pensadores o d’alguns indrets significatius en les seves vides i una bibliografia bàsica.

La lectura cronològica de les biografies femenines ens permet resseguir la història de la lluita de les dones per veure reconeguts els seus drets i ens proporciona dades sobre la situació de les dones en el seu temps. Per exemple, hi podem llegir el final tràgic d’algunes d’elles, propiciat per circumstàncies ben diverses, però sovint determinades pel seu sexe. Com Caterina d’Alexandria, que disputà amb 50 eminents filòsofs pagans del seu temps i els convertí al cristianisme i que va morir màrtir poc després. O Hipatia d’Alexandria, filòsofa, matemàtica i astrònoma que fou violada i lapidada per un grup de fanàtics. O la revolucionària francesa Olympe de Gouges, que morí guillotinada. O Rosa Luxemburg, teòrica i activista destacada del marxisme revolucionari que va ser assassinada i llançada a un canal. O Edith Stein, filòsofa alemanya d’origen jueu que es convertí al catolicisme i que morí en un camp de concentració nazi.

De la mà d’aquestes filòsofes podem comprendre que la filosofia no és única i que implica diferents disciplines; que els seu plantejaments no passen de moda i que existeixen les moltes aplicacions pràctiques que es poden fer a partir dels seus pensaments. Anar a les arrels del pensament d’aquestes il•lustres dones és una tasca educadora.perquè permet adonar-nos que, al llarg de la història, el pensament filosòfic ha estat practicat indistintament per homes i dones, malgrat que les dones van tenir moltes més dificultats per accedir al saber, publicar i difondre el conjunt de les seves obres i reflexions.

Si vols aprofundir

Les dones i la Filosofia (Adela Cortina)

Dones filòsofes

Dones de ciència rellevants

Les lleis de Kepler (1571-1630): La seva gran obra d’astronomia, Nova astronomia o Física del cel (1609), assenyala l’inici de l’astronomia moderna. Presenta les dues primeres lleis (la tercera la publicarà en Harmonices Mundi, 1619).

Atribueix el moviment del sistema solar a una força «magnètica i material molt simple», que exerceix el Sol sobre els planetes.

En la seva obra Misterium Cosmographicum (1596) perfeccionen els plantejaments sobre les òrbites dels planetes, plantejaments que apareixen a la pel·lícula Àgora i que són objecte d’estudis (teòrics i des de la raó, segons Amenábar)  d’Hipàtia d’Alexandria i abans ho van ser també d’Aristarco de Samos (310-230 a.C) i la seva hipòtesi Heliocéntrica.

Les lleis de Kepler van ser enunciades per a explicar el moviment dels planetes en les seves òrbites al voltant del Sol.

 Primera llei: llei de l’el·lipse (1609). L’òrbita de cada planeta és una el·lipse, amb el sol en un dels seus focus.  (Conseqüència: la distància del planeta al sol varia al llarg de l’òrbita).

Segona llei: llei de les àrees (1609). Una línia traçada des d’un planeta al sol escombra àrees iguals en temps iguals. (Conseqüència: la velocitat de desplaçament no és uniforme: a més gran distància del sol, menor velocitat).

embedded by Embedded Video

embedded by Embedded Video

“Defensa el teu dret a pensar, perquè fins i tot pensar de forma errònia és millor que no fer-ho.” (Hipàtia)

Hipàtia va néixer a Alexandria, algunes referències diuen que l’any 355 i altres el 370. El pare d’Hipàtia, Theon, era un cèlebre matemàtic i astrònom, molt apreciat pels seus contemporanis. Donava classes al Museu d’Alexandria, un centre d’investigació i ensenyament que comptava amb la biblioteca més important del món antic. Theon va instruir Hipàtia i, amb un esperit molt obert per a l’època, va permetre que desenvolupés els seus dots excepcionals i es convertís en astrònoma, filòsofa i matemàtica.

La major part dels escrits d’Hipàtia es van perdre, però, per sort, existeixen nombroses referències a ella i la seva obra. L’historiador bizantí Sòcrates l’Escolàstic (380-450) va escriure: «Hi havia una dona a Alexandria anomenada Hipàtia, filla del filòsof Theon, que va aconseguir un tal grau d’erudició que va superar tots els filòsofs del seu temps. Seguint l’escola de Plató i de Plotí, explicava els principis de la filosofia als seus oients, alguns dels quals venien de molt lluny per escoltar les seves lliçons.»

Damasci de Damasc, del segle V-VI, filòsof neoplatònic i darrer director de l’escola d’Atenes, clausurada per Justinià (any 529), molts anys després de la mort d’Hipàtia va escriure: «…de naturalesa més noble que el seu pare, no es va conformar amb el saber que ve de les matemàtiques, en les que havia estat instruïda per ell, sinó que es va dedicar a les altres ciències filosòfiques».

Hipàtia es va dedicar a investigar i ensenyar Astronomia, Matemàtiques, Filosofia i Mecànica. La casa d’Hipàtia es va convertir en un lloc d’ensenyament on acudien estudiants de moltes parts del món atrets per la seva fama. És autora del llibre El Cànon astronòmic i va escriure comentaris sobre les grans obres de la matemàtica grega, com les Seccions còniques del gran geòmetra Apol·lini i l’Aritmèticade Diofant. Pel que fa als seus comentaris del llibre III de l’Almagestde Ptolomeu, l’únic exemplar del llibre es conserva a Florència, a la biblioteca dels Mèdici, i Copèrnic hi va estar estudiant l’obra de Ptolomeu. Qui sap si va influir en la revolució copernicana que ens va treure del centre de l’Univers? Read the rest of this entry »