Filosofia

Tres transformacions de l’esperit us dic:
com l’esperit esdevé camell, i
el camell lleó, i
a l’últim el lleó infant.

Hi han moltes coses feixugues per a l’esperit, per a l’esperit fort i sofert, en qui habita la veneració: la seva força deleja coses feixugues.

Què és feixuc?  això demana l’esperit sofert, i s’agenolla, igual que el camell, i vol ser ben carregat. L’esperit sofert és humiliar-se per tal de mortificar el propi orgull?
O potser és: apartar-nos de la nostra causa quan ella celebra la seva victòria? Pujar altes muntanyes per tal de temptar el temptador?
 O potser és: nodrir-se de glans i herba del coneixement i patir fam de l’ànima per amor de la veritat?
O potser és: estar malalt i engegar els conhortadors, i fer amistat amb sords, que mai no ouen això que vols?
O potser és: ficar-se dins aigua bruta, quan és l’aigua de la veritat, i no treure’s del damunt les fredes granotes i els càlids gripaus?
O potser és: estimar aquells que ens menyspreen, i estendre la mà al fantasma quan ens vol fer por?
Totes aquestes coses, les més feixugues, es carrega l’esperit sofert: igual que el camell, que carregat corre desert endins; així corre ell cap al seu desert

Però en el desert més solitari s’esdevé la segona transformació:  l’esperit esdevé lleó,  vol caçar la seva llibertat, i ser senyor en el seu propi desert.
Hi cerca el seu darrer Senyor: vol esdevenir enemic seu i del seu darrer Déu, per la victòria vol lluitar amb el gran drac.
Qui és el gran drac, que l’esperit ja no en vol dir Senyor ni Déu? «Has-de» es diu el gran drac. Però l’esperit del lleó diu «Vull».
«Has-de» li barra el pas, espurnejant com l’or, animal cobert d’escates, i en cada escata brilla com l’or «Has-de!».
Valors mil•lenaris brillen en aquestes escates, i així parla el més fort de tots els dracs: «tots els valors de les coses, en mi, brillen».
«Ja s’han creat tots els valors, i jo sóc tots els valors creats. En veritat, ja no hi té d’haver cap “Vull”» més. Així parla el drac.
Germans, per què cal el lleó dins l’esperit? Per què no n’hi ha prou amb la bèstia de càrrega, que renuncia i que venera?
Crear valors nous, tampoc el lleó no ho pot fer: però crear-se llibertat per a un nou crear, això sí que ho pot fer el lleó.
Crear-se llibertat i un sant No, àdhuc davant del deure: per a això, germans, cal el lleó.
Prendre’s el dret de nous valors, aquesta és la presa més paorosa per a un esperit sofert i reverent. En veritat, això és per a ell robar, i propi d’un rapinyaire.
Com a cosa seva més sagrada una vegada l’esperit estimà l’«Has-de»: ara ha de trobar il•lusió i caprici àdhuc en les coses més sagrades, perquè pugui furtar llibertat del seu amor; i per a aquest furt cal el lleó.

Però digueu, germans: Què pot fer l’Infant que ni el lleó no ho podia fer?  Per què el lleó rapinyaire ha d’esdevenir encara infant?
Innocència és l’Infant, i oblit, un nou començament, un joc, una roda que gira sola, un primer moviment, un sant dir-Sí.
Sí, per al joc del crear, germans, cal un sant dir-Sí: l’esperit ara vol la seva voluntat, el proscrit del món es guanya ara el seu món.

Tres transformacions de l’esperit us he dit: com l’esperit esdevingué camell, i el camell lleó, i a l’últim el lleó infant.
Així parlà Zaratustra.

“Així parlà Zaratustra”. Obra on Nietzsche anuncia el nou missatge del persa Zaratustra. Al segle VII aC, el profeta Zaratustra fundà una moral basada en el bé i en el mal; ara retorna i reconeixent el seu error, predica la transvaloració, la creació de nous valors considerant els vells ja mort.

Zaratustra anuncia la mort de Déu, és a dir, la mort de les veritats absolutes, la mort d’uns ideals o valors immutables que es basaven en el més enllà. Dues alternatives es presenten davant d’aquesta absència: la de l’últim home, que viu la trista fi d’una civilització els valors de la qual han mort, o la del superhome, que estableix nous valors amb la seva voluntat creadora.

I tu què ets: camell, lleó, nen?

Quant les coses se’t compliquen, prefereixes abandonar o continues insistint per aconseguir-les?

Creus que existeix un altre món més enllà del nostre, el terrenal?

Quant t’equivoques, ets capaç d’acceptar-ho o tendeixes a buscar cupables dels teus errors?

L’ésser humà es desconeix a si mateix  És un pensament que descansa en una voluntat fonamental de coneixement que sempre ha acompanyat a Nietzsche.

L’origen dels conceptes de bé i de mal que utilitza la cultura occidental. L’home es va inventar els judicis de valor moral basats en la distinció entre el bé i el mal.

S’entén per «genealogia» la reconstrucció, en forma d’hipòtesi, de les circumstàncies i finalitat amb què va aparèixer per primer cop la distinció entre el bé i el mal,

Nietzsche també entén la genealogia de la moral com a mitjà per fer una valoració filosòfica crítica de la moral que tradicionalment s’ha defensat públicament a Occident. Subratllava els instints de compassió, autonegació, autosacrifici i no-egoisme. Nietzsche rebutja aquesta filosofia moral perquè representa un no a la vida i a un mateix, i això és el símptoma més evident de la decadència de la cultura europea.

Cal fer, doncs, una crítica radical dels valors morals heretats, dubtant que tinguin realment el valor que se’ls atribueix. Acaba afirmant que allò que és tingut tradicionalment per èticament bo no és superior de cap manera a allò que és tingut per pervers. El bé no és més favorable, útil o profitós que el mal. Al revés: la defensa dels valors tradicionals ha impedit a l’home desenvolupar tota la seva potencialitat i magnificència vitals.

Cal conèixer la història real que ha seguit la moral, el conjunt de valoracions morals. I cal una metodologia nova per investigar aquesta història, o sigui, una genealogia.

La forma aforística amb què escriu resulta difícil als lectors del seu temps. Aconsella fer el que no fa l’home modern: practicar la lectura com a art de la interpretació d’aforismes, cosa que no és possible sense rumiar.

Primera dissertació

Segona dissertació

FILÒSOF DE LA SOSPITA

Quatre grans temes
► La mort de Déu. Tots els valors de la nostra cultura descansen en la pressuposició que el sentit d’aquest món està fora d’ell. Déu personifica aquesta pressuposició.
Amb la mort de Déu s’enfonsen tots els ideals..
► El superhome La doctrina del superhome es fonamenta en la mort de Déu. El superhome serà el nou «déu terrenal». Esdevindrà el gran creador de valors.
► La voluntat de poder. El superhome expressa una energia sempre inquieta que crea incessantment noves formes de vida, Voluntat de poder, l’imperatiu nietzschià.
► L’etern retorn. O «circularitat del temps» mostra que la distinció entre pretèrit i futur no la fa el mateix temps, sinó cadascú de nosaltres des del seu propi punt de vista. El que compta és que en cada instant creador s’il•lumina el paisatge sencer del temps, com un llampec, sempre passa el mateix, la creació i mort de noves formes.
  
CRÍTICA A LA CULTURA OCCIDENTAL
A la tradició: el pensament de Nietzsche és el testimoni del col•lapse del món cristià-burgès, fent una denúncia abraonada de la filosofia i civilització occidentals. S’oposa a tota tradició de la cultura occidental, tot està equivocat i és necessari trobar l’origen de l’error. Un cop trobat l’error s’ha de construir un nou pensament.

Quin és l’error? Aquest error es troba en la història, que, segons ell, ha anat sempre contra la vida. Vida. La vida és esdevenir, canvi, inseguretat, destrucció, crueltat, error…. En canvi la tradició sempre ha intentat aturar el canvi, considerat com terror i amenaça a la pròpia seguretat.

Dues possibles actituds davant la vida:
► Renúncia, fugida: cristianisme, socialisme….
Esperit Apol•lini: racionalitat, serenitat, resignació…

► Acceptació de la vida i intent de superació de l’humà : transmutació dels valors, Superhome…
Esperit Dionisíac passió, orgia, va més enllà de tot límit, orgull, alegria, voluntat de poder…

Amb Sòcrates i la filosofia comença la “decadència” de l’esperit grec originari - “dionisíac”- o sigui, comença l’enfocament que afirma  l’existència d’un sentit i d’un ordre vertader de la realitat.
La Cultura occidental ja no està en condicions de creure en la veritat i en els valors de la tradició i per això, la vida es presenta mancada de sentit i de valor -”Nihilisme”.
Caldrà a canvi una transmutació (Inversió) dels valors que serà duta a terme pel Superhome.

LA  MORAL DELS SENYORS
La moral, entesa com a judici valoratiu i imposada com a norma de conducta a Occident, és el més gran símptoma de decadència -”Nihilisme”- . La moral es converteix en el judici negatiu de la vida i es justifica en Déu: “La vida acaba on comença el regne de Déu”.

Nietzsche critica la moral cristiana perquè és una moral de ressentiment vers els valors de la vida.(El cristianisme té la seva base filosòfica en el Platonisme, doncs, el món de les idees serveix de més enllà religiós per als cristians.)

És necessari construir una nova moral.
Si el concepte de Déu ha estat fins ara la gran objecció contra la vida cal negar a Déu per redimir al món:  ” Déu ha mort “. Cal, doncs, crear una Super-moral que condueixi a una identitat amb la vida. Nietzsche afirma que hi ha dos tipus de moral

► Moral dels esclaus : (Cristianisme i socialisme)
És la moral dels dèbils que a fi de fer-se forts han creat els anivelladors o maneres que ha trobat el dèbil per afirmar-se: Igualtat de drets; fixació de l’espècie; guerra al poderós.

► Moral dels senyors: (Superhome)
És la moral dels forts i està dirigida per la Voluntat de poder: Força cega, passió pura, apetència, pulsions… És l’essència del món, és la llei última de cada ésser que vol el  desplegament, que vol ser més… Es justifica, com a condició necessària de l’afirmació de la vida. La Voluntat de poder impulsa la vida.

EL NIHILISME

El Nihilisme és el moviment històric característic de la Cultura Occidental i té dos sentits bàsics:

► Negatiu: és l’essència de la tradició platònica-cristiana. Absència de sentit.
► Positiu: Té un sentit reactiu i combatiu en tres moments:
1) Destrucció dels valors vigents fins aleshores.
2) Afirmació, distanciament vers la tradició. Moment de reflexió.
3) Nova valoració sobre la vida que condueix a l’esperança, a “l’Aurora”. Voluntat de poder.

L’Etern Retorn i el Superhome

La realitat és múltiple i l’ésser de l’humà també ho és perquè posseeix una pluralitat d’impulsos i d’instints, en constant lluita entre ells.
 
L’ésser és esdevenir perquè sempre s’està fent, sempre està per fer-se. L’ésser és un procés infinit, etern, sense fi.

L’Exaltació de la creativitat de l’humà, en tant que afirmació (eterna) d’aquesta vida terrenal, per part de la Voluntat de poder, assoleix el seu grau més alt de reflexió en l’Etern Retorn: Cal estimar la vida de tal manera que és vulgui tornar-la a viure sempre, car tot es repeteix eternament.

Aquesta actitud permet a l’humà superar-se i estableix un pont cap al Superhome (representant dels nous valors).

En el llibre Així parlà Zaratustra explica les metamorfosis que es produeixen en el pas de l’humà al Superhome: Esperit -> Camell ► Lleó ► Nen.

Característiques del Superhome:
• Anhel de viure (salut, èxit).
• Desig de superació (insubmís).
• Complex de superioritat (la igualtat només porta a la moral del ramat i dels esclaus).
• Creador de valors (voluntat de crear valors).
• Fidelitat a la terra o allò terrenal (lluny d’allò transcendent).
• Voluntat de poder (exaltació de la força).

NIETZSCHE: Genealogia de la moral
embedded by Embedded Video

Google Direkt