Us proposem, d’aquí a final de curs, una activitat col·laborativa: omplir un mapa de Google amb els llocs de naixement dels principals escriptors grecollatins. Cadascú de vosaltres rebreu una invitació per poder afegir un escriptor (i el seu lloc de naixement) al mapa. Penseu que entre tots podem fer una gran feina.
Tingueu en compte que se us demana que marqueu cada lloc de naixement amb un breu text sobre l’autor (nom sencer, data de naixement, obres…) i algun element multimèdia (imatge, vídeo del youtube, enllaç, etc…)
Com a exemple, ja disposeu d’entrada de les referències sobre Publi Virgili Maró, de Màntua, i Heròdot d’Halicarnàs (actualment Bodrum).
Activitat Jclic d’Àurea Pérez, de l’IES Vall d’Arús
Alfabet és una aplicació pensada per a facilitar l’aprenentatge de l’alfabet grec als alumnes de batxillerat. Conté 4 paquets d’activitats que treballen, respectivament, els noms de les lletres, el sons, les majúscules i les minúscules i la seva transcripció i transliteració.
Podeu trobar recursos per a l’àrea de grec a la pàgina web de l’autora: http://www.xtec.es/~aperez19/
Programa En Guàrdia del diumenge, 3 d’abril de 2011. Convidat Josep Montañés, editor de l’obra Heròdot en català.
“És conegut com el pare de la Història, però Heròdot va ser també el primer periodista de viatges i el precursor de disciplines com l’etnologia i l’antropologia. Rubén Montañés, doctor en Filologia Clàssica Grega i traductor al català de la “Història” d’Heròdot, recorda la figura d’aquest cronista de perspectiva àmplia que fa 2.500 anys ens va relatar el període clàssic grec.”
Molts han estat els autors que, seguint la petja d’Eurípides, han tractat el mite d’Hipòlit i Fedra. Ovidi, Sèneca, Racine, Unamuno i Espriu van aportar la seva visió del mite. A més, el mite ha inspirat, sobre tot des del punt de vista femení, molt pintors, escultors i cineastes.
En aquest darrer cas, destacaríem la “Fedra” (1962) de Jules Dassin, amb interpretació de Melina Mercuri i un jove Anthony Perkins, obra no gens menyspreable amb música de Mikis Theodorakis.
Tanmateix, una pel·lícula poc coneguda d’un director injustament oblidat com el gallec Manuel Mur Oti va destacar, tot i que no per l’audiència que va aconseguir, l’any 1956 ultrapassant la fèrria censura de l’època.
La “Fedra” de Mur Oti, amb música original de Guillermo Cases, es situa en els anys 50 al llevant de la Península i ens mostra Estrella (Emma Penella), el personatge principal, com a prototipus de “heroina tràgica” que per apropar-se a Fernando (Vicente Parra), de qui s’ha enamorat, es casa amb el seu pare per poder estar a prop d’ell. La seva actuació, gens dissimulada, farà que tots els habitants del poble la odiïn. El desenllaç, evidentment, no pot ser menys que tràgic, si atenem al mite original on Hipòlit i la mateixa Fedra acaben morint.
Obra injustament oblidada, difícil de visionar avui dia, creiem que pot ser un bon apropament per a la comprensió del mite original.
A veure si podeu decidir en quin idioma estan les portades d’aquets còmics d’Àsterix. Heu de justificar quina és la vostra elecció:
1
Ολη η Γαλατια βρισκεται υπο Ρωμαϊκη κατοχη… Ολη; Οχι! Ενα χωριο ανυποταχτων Γαλατων αντιστεκεται ακομη και θα αντιστεκεται για παντα στουσ εισβολεισ. Και η ζωη δεν ειναι ευκολη για τουσ Ρωμαιουσ λεγεωναριουσ που φρουρουν τα οχυρα στρατοπεδα Πετιμπονουμ, Ακουαριουμ, Λαβγανουμ και Μπαμπαορουμ.
2
Βρισκομαστε στο 50 π.χ. Ολη η Γαλατια ειναι κατω απο Ρωμαϊκη κατοχη… Ολη; Οχι! ενα χωριο που το κατοικουνε αδιορθωτοι Γαλατες αντιστεκεται ακομα και θ´ αντιστεκεται παντα στον καταχτητη. Κι´ η ζωη δεν ειναι καθολου ευκολη για τις φρουρες των Ρωμαιων λεγεωναριων των οχυρων στρατοπεδων του Μπαμπαορουμ, Ακουαριουμ, Λαουντανουμ και Πετιμπονουμ…
