Us proposem, d’aquí a final de curs, una activitat col·laborativa: omplir un mapa de Google amb els llocs de naixement dels principals escriptors grecollatins. Cadascú de vosaltres rebreu una invitació per poder afegir un escriptor (i el seu lloc de naixement) al mapa. Penseu que entre tots podem fer una gran feina.
Tingueu en compte que se us demana que marqueu cada lloc de naixement amb un breu text sobre l’autor (nom sencer, data de naixement, obres…) i algun element multimèdia (imatge, vídeo del youtube, enllaç, etc…)
Com a exemple, ja disposeu d’entrada de les referències sobre Publi Virgili Maró, de Màntua, i Heròdot d’Halicarnàs (actualment Bodrum).
Aquest fragment forma part de l’epitafi de Tiberius Claudius Secundus. es pot veure com els banys es consideraven un més dels plaers que proporciona la vida “civilitzada” de què gaudien els romans. Podem considerar-lo, si voleu, un clar missatge d’hedonisme.
El nostre personatge sembla haver estat un llibert imperial que al seu nom d’esclau, Secundus, hauria afegit els nom del seu “amo”, l’emperador Tiberi Claudi. Va viure al segle I dC i va morir als 52 anys. Donat el seu estat de llibert, sembla que no gaudia del ius connubium. Per tant, la seva companya, Mèrope, lliberta de l’emperador, dedica aquesta inscripció (i la conseqüent tomba) al seu estimat “Karo contubernali“.
Ací la inscripció sencera:
V. a. LII. I D. m. I Ti. Claudi Secundi, | hic secum habet omnia. |
Balnea vina Venus* | corrumpunt corpora | nostra.
Set vitam faciunt | b. u. V. |
Karo contubernal. | fec. Merope Caes. | et sibi et suis p. e.
V(ixit) a(nnorum) LII. D(is) M(anibus) Ti(berii) Claudi Secundi, Hic secum habet omnia | Balnea, uina, Venus | corrumpunt corpora | nostra | Sed vitam faciunt | b.u.V. | Karo contubernal(i) | fec(it) Merope Caes(aris liberta) | et sibi et suis p(osterisque) e(orum)
Creieu que podeu oferir una traducció?
PD: El grup alemany Corvus Corax té una cançó amb certes reminiscències a la inscripció: Venus, uina, musica.
Adscribes in papyro ferarum nomina et ad caput ligabis: Leo, lea, taurus, tigris, corvus corax, panthera. Dum ligaveris in silentio, dicis ipsa nomina. Leo, lea, taurus, tigris, corvus corax, panthera. Venus vina musica corrumpunt corpora sana Et vitam faciunt Venus vina musica
Al segle III abans de Crist, cartaginesos i romans es disputaven l’hegemonia de la Mediterrània Occidental. L’episodi més rellevant d’aquesta pugna va tenir lloc a la ciutat italiana de Cannes, l’escenari de la gran victòria del general cartaginès Anníbal Barca sobre les legions romanes. El professor d’Història Antiga de la UAB, Borja Antela, fa la crònica de la batalla en què els cartaginesos van venjar la pèrdua de Sicília, Còrsega i Sardenya.
¿Es el latín realmente una lengua muerta? El equipo de Saca la lengua se propone demostrar que está más vivo de lo que parece. Porque, sin darnos cuenta, a diario utilizamos palabras y expresiones que hace dos mil años se usaban ya en Roma y en Hispania.
En el tercer programa de la temporada, Inés Ballester conversa en la Facultad de Filosofía de la Universidad Autónoma de Madrid con su decano, Antonio Cascón, y con un grupo de estudiantes que descubren al espectador el frecuente uso en diferentes sectores profesionales y en la vida diaria de términos latinos como gratis et amore, in fraganti, conditio sine qua non o carpe diem.
La teóloga Marifé Ramos explica el origen de sursum corda y eccehomo, entre otros.
Ballester también visita el Circulus Latinus Matritensis, cuyos miembros se reúnen periódicamente para hablar en latín.
Alberto Gómez Font (Fundéu BBVA) resuelve dudas de los espectadores sobre vocablos y expresiones como versus, grosso modo o motu proprio.
Programa En Guàrdia del 13 de març de 2011 sobre la relació entre l’emperador Constantí i el cristianisme. Professor convidat, Oriol Olesti.
“L’any 380 el cristianisme passava a ser la religió oficial de l’Imperi Romà. Culminava així el procés iniciat anys abans per l’emperador Constantí I el Gran amb un objectiu de caire exclusivament polític: aprofitar el caràcter monoteista del nou credo per consolidar-se com a sobirà únic de l’Imperi. Oriol Olesti, professor d’Història Antiga de la UAB, explica les raons estratègiques de Constantí per aliar-se amb la creença que havia estat la gran enemiga del sistema polític romà.”
“Mani em va fer per a Numeri”